dilluns, 30 de juny de 2008

Naix (Cançó de bressol)

'Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.

Jo tinc una mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.

Jo tinc una Mort petita
i és, d'allò meu, el més meu.
Molt més que la meua vida,
amb mi va i amb mi se'n ve.

És la meua ama, i és l'ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.'

He decidit que no vull que la meua llengua mora a mans d'una altra.
He decidit utilitzar punts, comes, interrogacions i exclamacions textuals en compte de verbals.
He decidit que no vull reduir la meua llengua a persones concretes.
He decidit que el meu punt de vista és tan vàlid com qualsevol altre.
He decidit que no vull viure en un engany constant.

Per tot això i més, avui he decidit fer-ne un blog per a donar a conèixer els petits detalls d'un país que no sóls té cultura de camp de golf i puti-club. Vull salvar el poc que queda de nosaltres (i d'altres que estan en la mateixa situació) sense impossar res a ningú. No sóc feixista.

:) He tornat a néixer i què millor que la Cançó de bressol de Vicent Andrés Estellés per desmostrar-ho.

1 comentari:

Aleix ha dit...

Boníssima iniciativa ;)

Aniré llegint el que publiquis. Espero que aquest bloc tingui una llarga vida.

Salut i revolució!