dimecres, 2 de juliol de 2008

Discriminació i necessitat d'ús

-Per què diem que totes les llengües execerceixen un cert grau de discriminació lingüística? El català hauria de ser un cas diferent?

-Quines són les llengües socialment i majoritàriament discriminadores a l'estat espanyol?

-Com és possible que una llengua pugui ser útil i no necessària?

-Repasseu la llista d'espectacles d'aquesta setmana i puntueu el grau d'utilitat del català, de l'espanyol i d'altres llengües. Doneu un punt a cada idioma quan sigui utilitzat en un espectacle, sumeu els totals, compareu-los i comenteu-ne els resultats.


A voltes em pregunte i em qüestione coses com aquestes (encara que, aquestes preguntes són part d'un fragment del llibre de Jordi Soler i Camardons, 'Sociolingüística per a joves', llibre que van fer-me llegir a 2on de batxillerat i que, quasi li costa el lloc de treball a la meua professora de valencià.) i he de dir, que, si tothom es les qüestionés, la realitat lingüística (ja no política) al País Valencià (i als Països Catalans, en la seua totalitat) seria ben diferent.

Per desgràcia, sols algunes persones es plantegen aquesta mena de preguntes, sobretot quan fas coses tan quotidianes com anar a comprar tabac a l'estanc, que fan que et sentes com un extrany a la teva pròpia terra:

-Bona vesprada!
-Buenas tardes.
-Podria donar-me un paquet de Lucky Strike i una mistera?
-¿Un qué y una qué?
-Un paquet de Lucky Strike i una mistera... Un Clipper.
-Emmm... ¿Me lo puedes decir en español?
-Vosté no entén el valencià?
-Sí.
-Doncs, aleshores? Asoles l'he demanat un paquet de Lucky Strike i un Clipper. Si és tan amable...
-Y yo sólo te he pedido que me lo digas en español.
-Senyor, si m'ha entés des d'un principi, no sé perquè tanta discussió...
-Pues porque es mi estanco y quiero que en mi estanco se hable español.
-Doncs, ho sent molt. No vaig a canviar l'idioma si vosté l'entén a la perfecció. Del que sí que vaig a canviar va a ser d'estanc. Ale, adeu.

O reomplir els impressos del banc per obrir una llibreta d'estalvis...

-Nombre.
-Maria, però per favor, sense accent a la 'i'.
-Es que nuestros impresos han de ir en español.
-Però si la sucursal és Bancaixa, és d'ací.
-Ya. Pero han de ir en español.
-Doncs... No sé. No sé quin és el problema d'escriure el meu nom en valencià. A algú que es diga Jordi li posseu Jorge?
-No. Se llama Jordi.
-Doncs jo em dic Maria. Sense accent a la 'i'. Costa tant d'entendre?
-Bueno... ¿Los apellidos, por favor?

Hi ha que fotre's... Que no vulguin entendre't (perquè entendre't sí que t'entenen) a ta casa...
Qui deia que els independentistes erem uns feixistes?