dimarts, 29 de juliol de 2008

A la Bolonyessa


Amics i amigues, benvinguts i benvingudes al gran mercat de l'ensenyament superior!
Benvinguts i benvingudes a un ensenyament patriarcal, capitalista i 'internacional'. Un ensenyament elitista i roí, que s'allunya del que volem els estudiants dels Països Catalans.

El procés de Bolonya consisteix en la divisió entre graus i post-graus del que ara mateix són les llicenciatures i diplomatures.
Els graus són 4 anys de 'formació' que seran els encarregats de formar professionals precaris amb competències genèriques, com l’anglès o l’informàtica, i pocs continguts de fons de les branques del coneixement, mentres que els post-graus (o els anomenats màsters, també) volen ser especialitzacions de 24€ el crèdit, aproximadament (mmm... A veure, si són 24€ el crèdit i cada assignatura té 9 crèdits... Això fa un total de... %$"&"/()!=="/& €!!! ), privant-nos del català com llengua de docència i amb reducció de places.

Aquest model aposta per la diferència entre estudiants i universitats. Aposta per enfocar els continguts cap al vessant professional del que necessiten les empreses i abandona la funció pública que havia adquirit en l’últim segle. Aposta, també, per deixar caure en l'oblit la cultura i llengua catalana així com la privació de la construcció i formació acadèmica, social i cultural dels Països Catalans.

I no, les 'institucions' no volen acceptar-ho . No volen acceptar que ens estan impossant un sistema discriminatori que funciona amb diners i que rebutja la cultura catalana i el nostres drets. Segons ells, això és una renovació pedagògica i d'homologació dels títols catalans a Europa (però clar, això baix l'etiqueta de ser títols espanyols o francessos).

Segons Lluc Salellas, portaveu de la SEPC als PP.CC:

'Tots aquestos arguments són els que han repetit i reiterat el moviment estudiantil català els darrers anys. Uns arguments que comparteixen arreu d’Europa molts col·lectius d’estudiants i que, a poc a poc, han aconseguit també aglutinar part del professorat, especialment aquell amb una situació laboral més precària. Són els arguments que han legitimitat també les mobilitzacions i tancades a la Universitat de Perpinyà, a la Universitat de Barcelona o, més recentment, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els arguments hi són i a les universitats estan guanyant terreny. Ara només cal que entre totes i tots treballem dia a dia per aturar aquest maleït procés i comencem un autèntic procés popular i democràtic per decidir quin ha de ser el futur de les universitats dels Països Catalans.'

Xic, quanta raó tens.