divendres, 18 de juliol de 2008

Llengua comú? Sí, el català!



El mes passat, un 'grup d'intel·lectuals' del periòdic el Mundo, van publicar un 'Manifiesto por la lengua común'. A destacar, tres personatges del circ espanyolista: Màrio Vargas Llosa, Fernando Savater i Carmen Iglesias.
Aquest text, estableix una sèrie de normes (a les que ells denominen 'premises') i propostes per part d'aquestes lumbreres per que, als Estats que tenen llengua pròpia, continue havent bilingüisme o, com ells diuen, 'harmonización entre las dos lenguas: la oficial (castellà) y la co-oficial (català, galego, euskara)'.
La meua 'premisa' preferida és aquesta (de la qual, no he pogut evitar fer-ne comentaris):

'En las comunidades bilingües (què és això?) es un deseo
encomiable aspirar a que todos los ciudadanos
lleguen a conocer bien la lengua co-oficial, junto a
la obligación de conocer la común del país (que
también es la común dentro de esa comunidad, no
lo olvidemos). Pero tal aspiración puede ser
solamente estimulada, no impuesta (300 anys d'estimulació no són molts?). Es lógico
suponer que siempre habrá muchos ciudadanos
que prefieran desarrollar su vida cotidiana y
profesional en castellano, conociendo sólo de la
lengua autonómica lo suficiente para convivir
cortésmente con los demás y disfrutar en lo posible
de las manifestaciones culturales en ella (Pff...). Que
ciertas autoridades autonómicas anhelen como
ideal lograr un máximo techo competencial bilingüe
no justifica decretar la lengua autonómica como
vehículo exclusivo ni primordial de educación o de
relaciones con la administración pública.
Conviene
recordar que este tipo de imposiciones abusivas
daña especialmente las posibilidades laborales o
sociales de los más desfavorecidos, recortando sus
alternativas y su movilidad (sense comentaris).'

http://estaticos.elmundo.es/documentos/2008/06/22/manifiesto.pdf

Ací dalt teniu l'enllaç per llegir-ho sencer (si esteu de bona gana, clar).

La nostra realitat, tant política com lingüística, és ben diferent.
La llengua espanyola (encara que ells ho neguen o ho amaguen) la van imposar al nostre país, i ho van fer a sang i foc. Portem 300 anys vivint baix l'espasa de Damocles: mirant el que hem de dir i el que hem de fer per que no ens tallen el cap.
La llengua espanyola ha assasinat, ha cremat cases, pobles i comarques senceres. Ha destruït famílies, cultures i ha enfrontat els valors de les persones. Ha construït murs infranquejables dins d'un mateix territori.

Jo no vull formar part d'una comunitat bilingüe. Acceptar això seria portar a la tomba la nostra llengua.
Cada àmbit d’ús que nosaltres recuperem ells ho senten com una gran pèrdua, quan realment, es tracta d’acceptar que se’ls ha acabat el temps dels privilegis.