diumenge, 20 de juliol de 2008

Menudos fins de semana mais raros!


Jo no sé com carai ho faig, però sempre que surt amb Núria o faig alguna cosa amb ella, em passen coses extranyes, com que un paio amb veu d'Enrique Iglesias i morfologia d'Enrique Iglesias acabe amb mi i amb ella al mateix llit.
No vaig a escriure la crònica d'ahir a la nit per què és un món de llarga. Sóls em quede amb les frases del 'Luís-Enrique' (Luís era el seu nom vertader i Enrique, per Enrique Iglesias) dels collons, que van ser prou bones:

1- 'Es como si comiera sandía y me salieran granos'
2- 'O sea, ¿me llamarás? Es que si vas a llamarme, te doy mi número, si no, no'
3- 'Tío, Jordi, cómprate un Mercedes, que me doy en todos lados de tu coche'
4- 'No, en esa cama no duermo que es de un tío y me da asco pensar que ha hecho pajas allí'

I més que no vaig a possar per vergonya d'haver estat una nit amb semblant idiota!

Em fim, mudando de tema e de idioma, hoje quero felicitar a Xende, o meu professor de galego desde fai uns meses e o meu amigo, que hoje é o seu aniversario (e o pobre estará a trabalhar)! :)
Nom sei se o estou a escrever tudo bem, mas bom, nom nasci ensinada! Assim que, só me fica desejar-lhe muitas felicidades, senyoret!

Bueno, després de pegar-me el moc en galego, sols em queda dessitjar a mon pare i a ma mare, unes bones vacances a Madeira! Sí senyors! Després de tot el que han passat aquest any, les tenen ben merescudes... Espere que s'ho passen en gran!

Jo, pel contrari, em quede ací, fent de gossa guardiana, estudiant i amb la depressió estiuenca que dóna quedar-se ací sense treball ni ocupació alternativa.

Bah! Amb un somrís i mig, se'n van les penes ben lluny!

:)