diumenge, 24 d’agost de 2008

L'art de la guerra


'Sé que has vingut a buscar-me i sé que estàs lluny de casa. Sé que t’excita la por.
Veus? Però jo et veig la mirada on la luxúria es delata. Caus en l’encís del meu cos. T’oloro, m’has convidat a acostar-me. El teu perfum m’embriaga, els llavis besen el coll, les llengües llepen, juguen... Les mans que transgredeixen... T'excites enrollant-te amb un tirat com jo.

Sóc un espia Romeu, i busco informació.

Dic amb les paraules mentides; les que tu vols escoltar-me per poder obrir-te al dolor.
Busco a aqueslls amics que t’envegen els diners i els èxits i que depenen d'un sou. Tens un germà que és la ovella negra per ser el segon en l'herència. Amb la farlopa ho diu tot.
Els meus modals menteixen quan sopo amb els teus pares. No busco cap almoina. Tinc altres intencions.

Ara et necessito, ets peça imprescindible. S’acaben les mentides, coneix-me tal com sóc, ja saps de què treballo. En tu creix la consciència, et sobra l’opulència davant del meu amor.
Amics que ara m'expliquen com us veuen els socis, passius que comparteixen els luxes d’aquest món.
Un germà dins la família em parla dels bruts negocis, que resten en silenci amagats amb els tresors.
Tinc clau de casa teva, treballo pels teus pares, amb ton germà de festa. Jo vull conèixer-ho tot.
Conec els teus horaris, conec els vostres gossos, conec on sou més dèbils, conec els vostres plans.

Ara jo controlo el joc i podem follar com bojos.'