dissabte, 2 d’agost de 2008

Quina calitja!


'S´han acabat tardors i primaveres
i els tarongers floreixen per febrer.
I puja la mar que trenca les barreres
i el temps que ens queda s´acaba...

Compte enrere en marxa,
matar de fam ja no és suficient,
el sistema, la butxaca,
matar de calor i morir-se de sed.
I ara diuen que tots som culpables
mentres ells fan negoci de l´escalfament,
Caradures! Putrefactes!
Ja no ens queda una altra que anar a per ells!

I quina calitja, i quin solimant!
Em passaria mil hores mirant-te
mentre pugen els oceans.
Redéu, quina basca, quina xafogor!
Passaria mil hores mirant-te...

Bollirà la mar com cassola al foc,
el temps s´acaba, s´acaba...
Bollirà la mar com cassola al foc,
el temps s´acaba, s´acaba...

Compte enrere en marxa,
els dies de glòria ja s´han acabat.
Mercat lliure, competència,
l´American Dream ens està sortint car.
I ara venen els sabuts que faltaven,
que de les desgràcies faran capital
i triaràs, en democràcia,
canvi climàtic o final nuclear.

I quina calitja, i quin solimant!
Em passaria mil hores mirant-te
mentre pugen els oceans!
Redéu, quina basca, quina xafogor!
Passaria mil hores mirant-te...'


I sí, ens estem morint de calor! Però la Gossa Sorda, almenys a mi, me'l lleva una mica de sobre!