dissabte, 11 d’octubre de 2008

Després de la turmenta... Arriba altra pitjor.


Èrem menys que l'any passat degut al mal oratge que hi feia però, donava el mateix. Hi havia que fer-se sentir encara que nevés o plogués. I va ploure però, no ens aturaren ni l'aigua, ni el fred, ni la policia nacional.
Ahí estàvem gent de tots els col·lectius, gent de cap col·lectiu; militants, no militants; partidistes, no partidistes... Però tots de l'esquerra independentista.
Després del succés de migdia, tenia ganes d'eixir al carrer a cridar i exigir els meus drets com a valenciana. El penge de l'estelada gegant a la Plaça de l'Ajuntament al pas de la 'Reial Senyera' eixe mateix matí, m'havia donat les forces suficients per a aguantar trombes d'aigua i neu, si calia. I així ho vaig fer. Vaig calar-me fins els ossos, vaig perdre la veu i, com a conseqüència de tot allò, avui estic fotuda.
Però, dóna el mateix. Vam resistir un trajecte d'almenys tres quilòmetres a peu, amb aigua per parar un carro i emoció suficient com per arribar a cantar sense parar i a riure com si fós la major festa del món.

Al tornar a casa, vaig entrar a totes les pàgines web de tots els diaris haguts i per haver per veure i informar-me millor del succeït el dia de la Diada.
Tan sóls vaig veure els mateixos articles a El País, al Levante-EMV, al Vilaweb i a l'Avanç, i els mateixos articles sobre 'los terroristas de ERC' a El Mundo i Las Provincias.
Però, avui els periòdics han clarejat d'altra forma i les pàgines web també: ara sóls es parla del treball tan costós que van fer la 'jet set' valenciana (que eixos ni són valencians ni són res) amb la processió tan rocambolesca del matí i de la vesprada.
Bé, d'això, de les próximes cel·lebracions del dia 12, 'dia de la Hispanitat' i del mal que fem els independentistes a la societat valenciana, quan precissament, som NOSALTRES els que volem que el nostre País no siga derruït a colp d'excavadora i cementadora i som NOSALTRES els que no utilitzem la llengua com a moneda de canvi.

Casualment, després de tot el que passà ahir, avui s'ha donat una mica més de 'bombo i platillo' al tema del dia 12. He trobat aquesta vesprada a una concorrida pàgina d'internet, on aquesta mena de coses no te les esperes, el següent comentari:

Mas información en www.samuelazor.com (Si sofriu d'úlceres d'estómac, passeu d'entrar)

A las 12.00 y cuando se esperaba la bajada (sin inclinarse) de la Reial Senyera Valenciana a los acordes del Himno Nacional un grupo de pro terroristas de ERC intenta boicotear la fiesta de todos los valencianos desplegando un gigantesco trapo independentista desde la sede colaboracionista de STA- (Sindicato de Trabajadores de la Administración)-Intersindical Valenciana (catalanistas de ultraizquierda).

Miles de valencianos empiezan a increpar a esta gentuza venida de Cataluña y se exige a la Policia que actue rápidamente ante esta provocación al pueblo valenciano.

Los ánimos se caldean cuando parece que las autoridades traidoras(principalmente el PP y PSOE) pretenden que la Reial Senyera Valenciana pase por debajo de ese trapo independentista. Tras unas conversaciones rápidas miembros de Lo Rat Penat, España 2000, Juventud Nacional, GAV, JJGAV y Coalició Valenciana deciden tirar las vallas y hacer una sentada pacífica frente al trapo catalanista cortando la calle e impidiendo así que la Reial Senyera sufra esta nueva afrenta; en breves minutos van llegando cientos de militantes valencianistas y social patriotas tomando la calle y dejando claro a la Policia Nacional que o se quita ese trapo o tendrán que desalojar la calle a la fuerza porque LOS VALENCIANOS no nos movemos de allí.


En fi, com incults hi ha per tot arreu i, es veu que ací a València estem plagats d'eixa gentola; no vaig a donar explicacions, i menys a gent que no les va a llegir (si es que a sa vida han llegit alguna cosa). Asoles vaig a dir que, a aquesta gent no sé com coi se'ls ha ocorregut posar-se el títol de 'valencians'. I ja està, passe d'entrar al seu joc roí de 'tu em dius, ell m'ha dit, ou que t'esclafe al cap, navallada que et clave a les costelles (Guillem Agulló, us recordeu?)'.

M'agradaria que, alguna vegada, la justícia fóra cega.