dilluns, 10 de novembre de 2008

Lunedi


Sí, ja és dilluns de nou i, com un més, he tornat a alçar-me tard. I no m'importa.
Prendre el café a la terrassa mentre les lleganyes decideixen resistir als ulls, és una cosa que em manté desperta, encara que no ho parega.
El sol em pega una clatellada i em convida a eixir de casa i passejar sense rumb fixe... La realitat s'amaga per uns instants preciosos i radiants que el dia ofereix.
Des de la meua posició, escolte com una puput comença a entonar un cant harmoniós. Està agraïda de que la pluja anunciada per les set-centes cadenes televisives, no haja espatllat aquesta lluentor, ho sé. Jo si fos una puput també hagués fet el mateix.

Després d'ahir, per mi, la vida torna a la normalitat el dilluns. Avui he decidit ser independent i gaudir del matí com una persona totalment desocupada. No em serveix anar a classe i estar tancada al mig de quatre parets de rajola infernal durant dues hores. Necessite ser lliure per unes hores i dedicar temps a pensar en coses obvies i tontes mentres passege com: 'Si tinc els dits grocs, hauré de plantejar-me el deixar de fumar?'.
Necessite pintar i escriure, desenvolupar eixe hemisferi dret del cervell que, les fórmules i els diversos aparells funcionals, s'han anat menjant a poc a poc. Que la meua imaginació no es limite a un parell de línies només... I alegria, alegria! Sobretot, alegria!

Avui tornaré a tancar-me amb els meus companys i amics a la facultat, quan el sol s'haja possat i els seus raigs perden intensitat. Serem una força imparable i somiadora, que lluita sense descans contra una bona part del capital.

Ells saben que tenim la paraula i que no la anem a cedir. Coste el que coste.



2 comentaris:

Andreu!.. ha dit...

Trets al cor és una de les cançons més desconegudes/oblidades d'Obrint Pas.

Sona rar llegir algú dir que se sent feliç amb la Flexió Verbal a la mà xD, i això que em gestí al ventre d'una filòloga

xao

estel de fusta ha dit...

uaahahaha!
tu també tens blog!!
i he vist que també rondes pel mon fotològ!! xDDD

ahir, molt gran, massa gran! i el que ens queda encara (com bé dius)...

un besot!
i ara t'agregaré per seguir-te...