dissabte, 1 de novembre de 2008

Novembre: Jo tornaré a cridar el teu nom contra el vent.


Cau la nit a les sis de la vesprada i ja estic contant els minuts que falten perquè l'aigua que ha caigut del cel torne a banyar la terra com ahir.
El poble ha clarejat amb el cant del gall i, de bon matí, quan tornava a casa després d'una incessant nit d'aconteciments diversos, he vist com una trentena de persones es dirigien camí del cementiri.
Aquest any, pareix que la memòria resisteix més que mai per aquells que lluitaren contra aquell feixisme disfressat d'un règim dictatorial plé de buits i mancances. La pluja no ha impedit que la gent la tinga present. No ha aconseguit esborrar el somriure ni refredar la calidessa de milers de dones que van perdre els seus marits o filles i fills que van perdre els seus pares i els seus avis a una batalla que encara està per guanyar. Molts i moltes d'ells i elles, encara no saben on estan els seus familiars de veritat.
A voltes, pense de què serveix tota la resistència, si la gent no respecta la memòria dels que caigueren per defensar els seus principis.
Persones que foren engolides per aquelles fosses comuns que no deixaren treva als seus cossos lluitadors. Potser, estiguen soterrats i soterrades en la letàrgia d'una memocràcia espanyolista, i potser, la memòria ha estat oblidada per uns quants, però no pels que hem perdut alguna cosa més que la batalla.

Resistència.


1 comentari:

Pol ha dit...

Quina canya d'escrit. Avui de matí, al cementeri de l'eliana s'ha fet un acte en homenatge a 15 lluitadors que anaren al front i no en tornaren. Molt emotiu. Hem d'apendre dels que estan i dels que no estan per construir el futur: uns ideals que són els nostres i pels quals lluitem cada dia per fer-los realitat.

Resistència.