dissabte, 20 de desembre de 2008

Àcid sulfúric


Hi ha un país on les coses es medeixen en grams i miligrams, on s'aprecien les xicotetes coses de la vida, on cada cadena hidrocarbonada, cada fibra muscular que forma el nostre cos, és de vital importància per a la resta del món.
Hi ha un país on els estímuls peribles, moren a mans d'una connexió interneuronal i van perdent-se amb el temps i l'espai recorregut. Estímuls dolorosos, plens de ràbia, que s'evadeixen amb la visió d'un somriure perfectament imperfecte, rovellat per les Streptococcus mutans, culpables de la formació de la càries.
Hi ha un país on les llàgrimes no tenen una gran concentració de clorur sòdic sinó que, en eixe país, les llàgrimes són dolces com els cristalls de sacarosa. La gent no pateix i totes les relacions entre animals que som, gaudeixen d'una total simbiosi.
Hi ha un país on tindre més gruixuda la capa lipídica que tenim sota la pell, no importa en absolut a l'hora de jutjar a una persona emocionalment. Al cap i a la fi, el que emmagatzenem a la nostra memòria, és el que s'ha fet creure, en aquest món tan poc crític, que val. I no és així: hi ha massa superficialitat vagant lliurement per la zona de l'hipotàlam dedicada a la consciència.

Hi ha un país on la biologia importa tant o més que qualsevol data d'una guerra o la Independència de qualsevol poble. Importa més que qualsevol persona que es passa el dia parlant i exercitant la seua musculatura lingual sense dir res en concret.

Hi ha un país on els fets guanyen a les paraules.

1 comentari:

m a r i a ha dit...

aiii.. que bioquimifriki!

m'agrada
m'encanta

un beset trobadora!