dimarts, 9 de desembre de 2008

Jo mai seré 'yo'


Sé que sempre t'ha agradat mirar cap a una altra banda i sé que sempre has volgut controlar-ho tot.
Sé que sempre t'has enamorat de tot i tota aquell i aquella que t'ha besat als llavis, i sé que sempre has volgut viure al límit.
Sé que sempre mires per la finestra de l'habitació, esperant a que ell aparega i recordant els bons moments que has passat amb tota la gent que ha xafat el mateix pis que tu.
Però també, sé que sempre que mires per ella et limites a observar el nombre, el gènere i l'espècie dels ocells que es possen sobre l'amplit d'aquesta.
Sé que la teua situació familiar no és la més idònia ni la més pressumible però, sempre has intentat traure un somriure encara que no t'haja apetit.
Sé que no ets allò que els homes busquen. Tampoc ets una 90-60-90 però, ja ha arribat un punt en el que això et dóna el mateix. Tens el teu caràcter de dona inconformista que tan poc agrada al gènere masculí.
Sé que no ets una il·lustrada parlant-ne la llengua de la teua terra i que, per por a equivocar-te, moltes voltes no dius el que de veres penses.
Sé que, tenint cognoms castellans, no et consideres com a tal i et fot que la gent siga elitista amb eixe punt nazi que els i les otorga el que abans he esmentat.

Però, sabeu què? Que a ella li dóna el mateix tot el que sé perquè ella sóc jo.

2 comentaris:

m a r i a ha dit...

mirar-te des de fora,
sempre va bé!
:)

m'agrada!



ens veiem demà perroflauta!

kayako saeki ha dit...

m´encanta el teu blog...... i la teua forma de dir les coses....
salut i revolta