dissabte, 20 de desembre de 2008

La reina de corazones


Seré curta i breu.

Feia temps que no em sentia tan viva com quan he escoltat la teua veu. Sempre duus una paraula amable per molt rància que estigues i això t'ho agraïsc en aquestos moments de letàrgia social en els que estic.
Les nits amb tu sempre són més curtes i més divertides, la teua forma de compartir cigarros és quant menys peculiar i el teu somriure desperta en mi les ganes de viure (i d'escoltar Iván Ferreiro).
Saps que no saps estar rància per més que imite a Bender i saps que jo al teu costat tampoc.

Merci, Eme.