diumenge, 21 de desembre de 2008

La història interminable


Encara seguisc ací, a aquesta ciutat perduda, manipulada i corrompuda per gent que no l'estima.
Encara seguisc ací, vivint el dia a dia sense una paraula teua que puga omplir-me de peus a cap i fer-me esclatar a riure en dos segons.
Encara seguisc ací, però tu estàs lluny d'aquesta terra eterna, te n'has anat a una altra més llunyana, exiliant-te de tot el que puga dir-te i retreure't.
Encara seguisc ací, sense caure en una són plàcida des que deixares el buit al meu llit. Em costa massa dormir abraçada a un munt de plomes engarjolades a un sac de tela.
Encara seguisc ací i, mentre veig que tu em parles d'una altra fémina com si jo fóra transparent, note com el meu cor va deixant de bategar amb la mateixa força que la primera volta que vas besar-me.
Encara seguisc ací, notant com la pluja cau sobre el meu cap, calant-me fins les entranyes d'una aigua pura, fresca i revitalitzadora; mirant cap a la porta del café on vam prendre aquella xocolata calenta, per si de cas tornes a entrar per ella.
Encara seguisc ací, fent pompes de sabó i espargint-les per tot el carrer com si fossen senyals de fum, per si de cas les veus des d'on estés i vens al meu rescat.

Encara seguisc ací.

Encara seguisc ací, i si ho faig, és perquè vull esperar-te sense por a oblidar-te.

4 comentaris:

Maria. ha dit...

M'autocomente:

Cada dia sóc més dama planyidera. Puta merda! ¬¬'

m a r i a ha dit...

dama planyidera...
xD m'agrada!
encara que res com "la delicà de Gandia" (no substituïble en aquest cas)



aiix quin mal ha fet la poesia en nosaltres...

un beset!

Lola ha dit...

Maria... una altra volta, és preciós el qu escrius... =)


Miau...

el tio pep de l'horta ha dit...

olaa!

t'he trobat!

a veure si saps qi sóc..

¿¿???

jeje