dimarts, 30 de desembre de 2008

Vos estim i jo volia fer un reggae...

Cap a l'est d'un vell país, n'hi ha un altre que suspira i espera que aviat puga ser alliberat.

Les parts callaran quan la terra siga lliure.

Contra la societat patriacal, alliberament sexual.

Independentisme vol dir que la gent s'adona de la humiliació que suposa que un país amb capacitat per autogovernar-se haja de dimitir d'aquesta capacitat davant el poder d'una nació que se li declara superior.


No plores per una terra que lluita, LLUITA per una terra que plora.

El poble que n’esclavitza un altre forja les seues pròpies cadenes.

T'adones amic, que fa ja molts anys que ens amaguen la història, i ens diuen que no en tenim.. Que la nostra és la d'ells?

Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres.

Som moltes les dones i hòmens del món que ens sentim nacionalistes perquè els altres no ens permeten deixar de ser-ho.

La realitat assenyala que no estem units a ningú, sinó que hi estem sotmesos.

En el dia que durarà anys, braços lliures, boques i mans.

T’adones, amic? Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense.

Si oblidem la història, estem condemnats a repetir-la.


Tot és poc i amb això no podria agrair-vos la quantitat de coses que m'ensenyeu i m'heu ensenyat al llarg d'aquestos quatre mesos. He aprés a reafirmar-me i a mantindre una certa simbiosi amb els meus ideals, m'heu entés quan havieu d'entendre'm i m'heu tornat el somriure quan més ho he necessitat, acompanyat o no d'alguna que altra cervesa.
He conegut la millor part de vosaltres i, moltes voltes, he aconseguit treure-us-la a colp de rialla i burrera. I això, companyes, és el millor que pot passar-me.
Per això, vull acomiadar l'any amb un xicotet homenatge del dissabte que va ser l'última festa de l'any i una de les millors que han esdevingut i una cançó d'Ovidi, el qual m'ha fet tornar a sentir passió per la terra en la que vivim.

Sou més que genials.




2 comentaris:

m a r i a ha dit...

uoooo que bonic!!
:) no tinc més paraules per dir-te (dir-vos) que:
us estime!! i no em cansaré mai de repetir-ho...

una coseta: en eixa última foto ja m'haveres pogut eliminar, no? ¬¬'

bon any guapíssima!
i llarga vida al punkisme!

Pau ha dit...

Que bonic Maria! Ja t'ho vaig dir... vos vaig a trobar a faltar a cap d'any... :(

Però així i tot, encantat d'haver despedir l'any (d'aquella manera :P) el passat dissabte a Gandia. Ha sigut una de les nits més genials de tot l'any (i més traier, també!)

I res... per damunt de tot, com ja hem parlat... me'n alegra moltíssim haber-te trobar pel meu camí! Perquè ets molt gran!! Per tot el que ens queda! I més!!!

Un besot molt fort! Ens vegem promte!

Bon any! I a gaudir-ne!