dimarts, 27 de gener de 2009

Els pols (N i S)



Avui és 8 de maig, sí. Avui és 8 de maig... Avui és 8 de maig i acabe d'obrir els ulls. Note la teua presència; és més, l'he notada durant tot el meu somni, durant aquesta letàrgia d'unes hores.
Però no hi ets, com a la nit anterior tampoc hi eres.
No faig res més que fumar al balcó. Un cigarret darrere d'un altre i, amb el fum que exhale, observe al besllum com la meua ànima s'acomiada de mi i deixa el meu cos inert en terra, abandonat a la seua sort.
Quan em reiterares que ja no anaves a tornar a formar part de la meua vida, vaig decidir que per respectar-te a tu, havia de respectar-la a ella primer, havia d'acostumar-me a la seua presència que tant poc de goig em fa. Però les hores passen en va i jo seguisc ací sense soltar paraula, ni animar-me a eixir a pocs metres més dels vint-i-cinc quadrats que té el balcó. Supose que ací dins, em sent protegida de qualsevol atac testosterònic que puga fer-me una altra ferida a aquest conjunt de cèl·lules musculars amb vida pròpia que tinc dins de la caixa toràcica.
Ni la música suau de Ivan Ferreiro em fa relaxar-me ni tampoc Rise Against em fan saltar d'alegria. Les cançons tristes que abans ploràvem junts, s'han esvaït de la meua banda sonora original i han passat a formar part d'un record, amagat en el més profund del meu subconscient.

Avui és 8 de maig. Aquest mateix dia de 1707, les tropes del rei Felip V van entrar a València com tu entrares a la meua vida: a foc i sense preguntar. Però vaig a dir-te una cosa, ara que estic pensant, perquè tinc temps per pensar de l'acollonida que estic: La història s'escriu lentament i hi ha que tenir paciència, però, t'assegure que possa a cadascú al seu lloc, així com, des que naixérem, a tu et ficà al Nord i a mi em ficà al Sud.

És així, ho tinc superat encara que seguisca plorant amb el coixí totes les darreres nits.

3 comentaris:

kayako saeki ha dit...

Akesta historia m'ha fikat un poket trist...
Però ja saps com a Felip V fika una foto seua cap a baix i a lo millor somrius...

Els rekords dolorosos saps ke ens fan mes forts.

un beset...Salut i revolta!!!

p.d. No he pogut evitar-ho i m'he fet seguidor del teu magnifik blog.

Eme ha dit...

las canciones de iván ferreiro son mejores si se escuchan solas, y sino saltas con Rise... bu, pobre :(
me hago seguidora de estas xDDD
aun no pillo esto bien, pero sé que acabaré por hacerlo
sino ya me explciarás xD

muaa!

Parecarabassó ha dit...

Que bonic i que trist Maria!
Per cert... bona pel·lícula! :)

Vinga, bessos guapa!