dissabte, 31 de gener de 2009

En algun lloc d'aquesta ciutat


Vull arribar a eixe punt de qüestionar-me si existeixes. Si no ets només un conte dels mitjans, un invent fatal que els antics periodistes i fòssils de la comunicació han utilitzat per mantenir la fòbia i la por entre nosaltres, un invent que els nous periodistes han herevat per seguir sembrant el pànic.

Vull saber si, de veritat, vius en eixe palau antic que hi ha al cor de la ciutat, si els policies que el custodien és perquè et protegeixen a tu o a un ninot de cotó patrocinat i subvencionat per totes nosaltres.
M'agradaria saber-ne de quina pasta estàs feta, com de foradat tens el teu nas de cocainòmana, com ets capaç de viure en el més famós anonimat.
Somie amb estar amb tu cara a cara i dir-te que ets l'ésser més roí que mai havia vist, que tot el que sent cap a tu és odi. Odi de saber-ne que has estafat i arruinat a milers de nosaltres: estudiants i treballadors que intentem viure en armonia i amb la nostra ideologia, sense por a alçar el braç per demanar el torn de paraula que, ara mateix, obvieu.
Volem arribar a dir algun dia que el món és just, que la independència del nostre poble es duu a terme, que les nostres vides formen part d'alguna cosa més que d'un cens poblacional.

No plores per les nits?
No vius amb el remordiment de deixar al carrer a milers d'immigrants que treballen dia i nit prevaricats?
No tens por d'eixir al carrer i rebre pedrades dels agricultors als quals furtares tota la seua vida, menjant-te el territori a base d'excavadora i centenars de quilos de ciment?
No pateixes pensant que algun dia les butxaques se't foradaran i la teua dort canviarà?

Ficar-se dins de la teua ment pot ser una mescla explossiva, tot un repte per a la ciència més fidedigna.

A aquestes altures, ja estaran pitant-te les oïdes, però mira, encara dic que vull conéixer-te, que no vol dir ser la teua amiga. Preferisc ser un gra en el cul per tu i el teu sèquit de difamadors de la mentida.

3 comentaris:

kayako saeki ha dit...

Així es parla kerida !!!
ke li tronen les orelles fins ke es kede sorda !
ke el vodka li kreme les entranyes !
Pero per molta policia
per molts periodistes afins al règim,

Mai ens podrán aturar perke sempre serem la veu de la seu konsciència...ke deu deixar-los dormir!

Els nostres somnis son les seues pesadilles !!!

SALUT I REVOLTA

Mariano ha dit...

are you Ameli? jajaja

Best Regards From Argentina The End of the world Land

Eme ha dit...

corazón!
Eres amelie? xD
Que siempre sonrías mucho y que mañana miércoles te salga genial el examen para poder emborracharnos juntas.
Leí el texto, lo leo siempre, los he leido todos... El problema esque si que duerme, y sueña y no le pega golpes a la conciencia. Es una pena.

Te quiero...