divendres, 23 de gener de 2009

Escapar junt a tu de la gàbia



Corríem, i ho feiem sense por a soltar-nos. Pintàvem núvols de colors, estels en l'aire i vida als carrerons de València per on passàvem. Agitàvem les masses i viviem al límit, caminant per un fil massa fi. La nostra empenta no deixava content a ningú.
No sé com va sorgir el que tenim. Jo mai m'havia fixat en algú com tu.
Supose que la teua dolçor i les teues clares i contundents paraules, van envoltar-me completament, oblidant-me que les dos vam eixir de la mateixa costella d'Adà.
Supose que vaig adonar-me de que no podia viure sense la teua olor quan vaig mirar-te cinc segons als ulls. Eixos ulls marrons, del color de la mel més pura, que li donen vida al meu cor.
Les hores corren, i els dies de pluja no són més que un tràmit pertinent per obtenir un somriure teu baix d'una manta o del teu edredó de colors.
No puc amagar res, no sé mentir. I tu tampoc.

Munduan zehar biraka dabilen
bidaiari zintzoa naz ni
dekodana, eskeintzen dot
nahi dodana hartu.
Librea naz
libre jaixoa,
librea
edozein lekutan.
Kalietan, ni aurki naikezue
kalien bizi naz eta
laietan aurkitzen dot
ni egiten nauena.
Librea naz
libre jaixoa,
librea
edozein lekutan.
Etxietan, kalietan
libre naz.
Haixien barrien
kantuen
sentitzen dot libre izateko
jaixo naizela
beti ametsetan nauela
neu izeteko
jaixo naizela.
Neu nazela
kantuetan,
irrietan...
Librea naz.