dissabte, 17 de gener de 2009

Nosaltres, les dones


Lliures, com el vent que agita l'ordi i es barreja entre els teus dits, envoltant-te per complet.
Lliures com la gràcia que tenen els seus malucs al balancejar-se fràgilment al caminar, com l'ocell que es tira a volar un matí d'agost i deixa el niu per sempre sense tindre por de no tornar a veure a sa mare mai més.

A elles no les importa ser lliures, no les dóna por trencar les cadenes que la societat les ha imposat a colp d'inquisició, atacant els seus sons amb nocturnitat i traïdoria.
A elles les agrada sentir-se vives, despullades de roba i prejudicis, plenes de seny i autosuficiència.

I no les importa plorar davant de qui siga perquè elles són uns mecanismes perfectes d'acció i reacció i no tenen cura d'amagar els seus sentiments.

Per elles, sempre.

2 comentaris:

Pau ha dit...

Per elles! :)

m a r i a ha dit...

m'he quedat sense paraules
:O




per elles,
per vosaltres,
per nosaltres.