diumenge, 15 de febrer de 2009

Maleït diumenge. Divina inspiració.


Tant de "Tic-tac" ha muntat una espècie d'orquestra al meu cap ociós. Va a tornar-me boja tant de "tic-tac", tant de soroll de les agulles del rellotge balancejant-se sense un rumb fix, donant voltes sense parar... Dotze, una, dos...

Sí, avui és diumenge. Eixe dia al qual puc escoltar, fins i tot, les gotes d'aigua de l'aixeta del bany i observar-les imaginàriament caiguent una darrere l'altra, incessants i imparables, fins que desapareixen pel desguàs.
Avui és un dia al qual la meua roba roman a l'estenedor impacient, desitjosa per anar-se'n a un altre lloc més calent que no la intempèrie d'aquest diumenge hivernal.
El meu cervell ha perdut aquesta batalla com cada cap de setmana. Avui no és capaç de pensar, ni de traure conclusions, ni frases boniques que dedicar-te. Ha tardat poc en anar-se'n a la merda.
Avui sona Depeche Mode, Bruce Springsteen, David Bowie, The Beatles, The Velvet Underground, Jimi Hendrix, fins i tot Queen, el ronroneig de la meua gata i la meua respiració a aquesta habitació.

5 comentaris:

m a r i a ha dit...

Sí, els diumenges es transformen en nous mons completament distints de la resta de dies; però per a mi, no hi ha res millor com començar un matí de dilluns després d'un diumenge de reflexió, malenconiós i inspirant.
És una màgia especial, la d'aquest últim dia de la setmana.



Tu si que ets la millor! :P
Ens veiem demà wapa!

PD_: sí, he escrit el mateix, que una cosa és inspirar-se i l'altra superar la gosseritis que duc acumulada, el copia/enganxa el meu millor al·liat! xD

kayako saeki ha dit...

Els diumenges son un poket tristos, veritat?
A no ser ke sigues futbolera.....

un beset!
salut i revolta!

Brey ha dit...

Com espiar? si et vaig firmar l'altre dia... En l'entrada anterior...

Jo firme, prou sovint, i si no, llisc. Et tinc al google reader, com una animalà més de blocs, el que faig és llegir les noves entrades i si això, a voltes, firme.

Eme ha dit...

ya sabes que los domingos son dias que no existen...

te quiero (con vomitos o sin ellos)


mua!

kayako saeki ha dit...

Hola Maria !!!
Tens un regalet al meu blog...
No se si tágraden akestes koses, però per a mí es la primera vegada i volía ke tingueres un rekoneiximent perke el teu blog ménkantà desde el primer dia ke vaig endinsar-me en ell.

un beset.
salut i revolta!!!