dilluns, 2 de març de 2009

Així som (i així serem)


És trist que, per a fer que les coses funcionen, hages de possar en perill la teua vida.
És molt trist.

Tot el meu suport, Tomàs.
Tota la meua solidaritat amb tu, company.

Bolonya no s'atura? NOSALTRES TAMPOC!

3 comentaris:

kayako saeki ha dit...

Es trist però es la realitat...
I més osties ens donarán, kom han fet sempre, pero.... La lluita kontinua !!!
ke bé ke tornes a eskriure !!!

Salut i revolta!

m a r i a ha dit...

tot el nostre suport!


tot per una lluita més que digna, més que justa...

Parecarabassó ha dit...

I que s'haja d'aplegar a aquests extrems...

Vinga, ànims pel Tomàs!