dimarts, 24 de març de 2009

De longe, de lluny


Avui no sabia de què parlar però, se m'ha fet un nuu a la gola quan he pensat en tu i milers de borboletas han aflorit al meu estòmac per art de màgia.
Com t'estime. Encara no m'havia adonat. Supose que ets la tercera dona a la que estime i això em preocupa: estic estimant-te, a poc a poc, més que a la segona.
Ja feia temps que no recorria un cos tan perfecte amb els meus ulls, ja feia temps que l'olor a herba mullada havia desparegut del meu ésser i el color verd contrastat amb el gris del cel s'havia esfumat de la paleta de la pintora.
T'estic aprenent, estic empapant-me de les teues paraules, dels teus fràgils paratges, de la teua vida. Cada vegada, em sent més a prop de tu; sent que aquesta màgica connexió que tenim tu i jo no vull que s'acabe.
Et done permís per "encandilar-me", Galiza.
Tens via lliure per raptar-me i traure'm d'ací. Vull lluitar per tu, traure a la llum l'esència dels teus ulls, banyar-me als teus mars, convertir-me i barrejar-me en l'olor a salitre, a marisc. Observar tots els matins, des de la meua finestra, com ixen els pescadors a l'alta mar amb la incertesa de si tornaran o no.

Galiza ceive.

4 comentaris:

paloma ha dit...

Preciós. Jo també estic enamorada de Galiza, però després de llegir astò tinc la certesa que he de tornar prompte. Gràcies per aquest post tan meravellós.
:) Outro beijinho mais grande!

Aurora Mora ha dit...

Hola Maria!

No sabia que tenies blog! Vaja, que hui per hui tothom té... doncs que sàpies que tens una nova seguidora...

Un beset.

kayako saeki ha dit...

KE PARAULES MÉS BONIKES ....
Estic segur ke Galiza les ha sentit en tota la seua esència...

besets....

Benimelieta ha dit...

Què bonic!!
No he visitat mai Galiza, però m'han agarrat unes ganes de fer-ho... si vols que monem de viatget sols m'ho has de dir!!!

Un besot!!