dimarts, 17 de març de 2009

El nostre món


Es de noche, entro en el coche,
lágrimas de lluvia en el parabrisas
y la luna no me dice
ni dónde ni con quién te ve esta noche.
Conduce, conduce siempre adelante,
a un lugar llamado olvido,
a un trozo de tierra donde tú no existas.

Avui és un gran dia per eixir al carrer i participar en la nostra lluita, per viure rodejades de les petites coses i no d'aquelles que se les mengen a poc a poc, per somiar, per viure somiant.
El nostre món és la nostra lluita, la nostra revolució. Somriure davant tanta hipocresia, per mi, és el pa de cada dia.


1 comentari:

kayako saeki ha dit...

Ke forta ets....
Jo estik tremolant a kada minut per vore i sentir lo ke en estos dies tenim allà fora... I lo pitjor es ke tinc ke estar possant bones kares a tota eixa penya...
Per cert ja ens han trenkat un carret d'orxata per no ficar la "H"... borinots...

M'enkanta Anari vaig tindre la sort de poder vorer-la en un viatge a Mallorca... Kom sempre la teua selekció musikal es de lo millor...

salut i revolta...
i besets....