divendres, 20 de març de 2009

Equinocci, al·lèrgia, vida


Ja resten poques hores per no veure't fins el proper any i no sé com agrair-te tot el que he viscut amb tu. M'he pogut sentir indefensa i vulnerable quan la pluja de Novembre em banyava per complet o quan el fred gelat de Desembre i Gener em calava els ossos.
He pogut sentir-me forta davant de totes aquelles i tots aquells que han volgut veure'm feble, m'he sentit viva agarrant el bou per les banyes. L'adrenalina m'ha recorregut tot el cos en moments puntuals.
M'he submergit als sentiments, vivint amb cada persona una cosa diferent. He amat i odiat, m'he entristit i he tornat a somriure, he conegut la passió d'altres països, la fogositat i la calor de milers de pells que m'han ajudat a combatre el gelat fred de la meua. He aprés a alçar-me i a caure quan ha sigut necessari, a redactar el meu testament punt per punt, a enriquir la meua herència.

Gràcies, Hivern, per omplir el buit que la tardor deixà en mi. Gràcies de tot cor per ser sempre fred i calculador, per donar raciocini a la meua passió, per ser especial.

5 comentaris:

Parecarabassó ha dit...

Ara ens toca gaudir del que, almenys per mi, és la millor estació de l'any: la primavera.
Així que benvinguda siga.

Bessos sexi!!

paloma ha dit...

la veritat és que estes falles han sigut com per a desmaiar-se no? però recorda que demà hi ha un dia plus de falles, i polaia i jo ens hem decidit a recremar valència, aixina que esperaré impacient que vingues al terra a fer-te xupitos amb les cambreres ; )
una besaeta reina

paloma ha dit...

per cert, jo estic a favor de fer de demà la festivitat de comiat de l'hivern... què dius, perla?

kayako saeki ha dit...

Tens tota la raó... És hora de fer balanç i agraïrli al hivern tot alló ke ens ha donat...
Ell ja sap ke jo l'estime,... tal volta més de lo normal... Sóc mes de fred, la kalor m'esgota l'ànima i el cos...

Moltes gracies per el teu komentari... La teua abraçada m'arribat de ple!

jejeje...S'haurem vist alguna vegada al terra?.... ke kuriós!!!

besets, abraçades, salut i revolta!

paloma ha dit...

sim... sempre estou voltando os olhos pra Alacant, a verdade. mas esta noite eu gostaré de no achar isso e disfrutar a chegada da primavera em valencia. se você quer gostar da minha companhia e demás terrícolas, sabe onde é que estou...(currant com una descossida) :(
um beijinho