dimecres, 18 de març de 2009

Escolta'm


Són díes de no dormir, de viure nocturnament, de tornar a primera hora del matí a casa.
Només puc sentir la satisfacció en mi quan et veig mirar a través de la finestra del menjador, observant com canten les caderneres a primera hora del matí i fent comentaris sense sentit, parits per la teua taxa d'alcohol en sang. Això, em fa recordar tots eixos bons moments que vam passar tots dos abans que la meua ideologia em raptara i em separara de la teua, convertint-me en una indesitjable per tu.

No sé com agrair-te aquestos díes de pau i tranquilitat absoluta. Em sent com el Ché quan s'amagava de les Forces que volíen destruir-lo, empresonar-lo. Em sent en pau amb mi mateixa i aquesta llibertat no la canviaria ni per tot l'or de Moscú.

2 comentaris:

Parecarabassó ha dit...

La veritat és que s'agraeix quan hi ha la tranquil·litat que deixa escoltar les cadarneres de bon matí, encara que sovint no s'aprecie...

:)

Mil bessets bonica!

Noiadevidre ha dit...

De vegades va tan bé viure nocturnament i anar a dormir quan comença a sortir el sol... I no canviar els somriures, parides i complicitats de la nit per res del món.

Tot i l'ambient d'alcoholisme, la memòria no m'ha fallat i he pogut arribar ací :)

Un besot!