dimarts, 31 de març de 2009

Loreak mendian


Després de caure en la més pura felicitat, de viure sense preocupacions i sense la més mínima responsabilitat, tocava pegar-li la volta a la casa i reconvertir tot això que havia viscut, en un bucle sense sortida aparent.
Em toca ficar-me el nas de paiasso i disfressar-me altra vegada per a que el món no em note vulnerable a les adversitats.
M'he semi-deixat allò que estimava, a gent amb la qual estava agust, amb la que he passat moments inoblidables. He deixat de militar en una part de la meua vida.
Només puc pensar que, avui per avui, sóc una covard, que no he sabut enfrontar-me a situacions límit: he ficat la cua entre les potes traseres i he tirat a córrer.

Per sort, tinc a una persona que continua al meu costat i m'honora amb la seua presència o, simplement, em dedica unes paraules amables per aquesta via d'informació i desinformació on jo sempre m'equivoque a l'escriure perquè el meu cap va més accelerat que les meues articulacions.
Sí, eixa persona que m'ha tret somriures, fins i tot, estant a Madrid de viatge.
Gràcies. Gràcies per estar ahí i allà, per compartir els dies de pluja i els de sol, per viure intensament i pensar en mi quan veus dues lletres diferents a les de l'alfabet occidental o quan vas al nostre petit tros de terra que encara no hem tingut temps de compartir.
Gràcies per fer que m'imagine una propera vida amb tu, per fer que m'emocione pensant en ella i per escoltar-te al meu cap quan no estàs.
De nou, t'agraisc haver-te conegut, haver-te arribat a conèixer d'eixa forma tan peculiar, de connectar. De trobar en mig del dessert una flor tan viva com tu.

4 comentaris:

Euskaldun bat :) ha dit...

Más bonito de lo que podría imaginar.

Esas palabras saliendo de ti me dan ese aliento que necesito es momentos como estos.

Tranquila, compartiré mis mejores momentos así como los peores contigo. Hoy era prueba de ello.

T'estime

Parecarabassó ha dit...

Quin text més bonic Maria!
La veritat és que tindre algú així és lo millor que et pot passar mai. :)

Infinits bessets perla del Mediterrani! :P

kayako saeki ha dit...

Jooooooooo
Ke paraules mes tendre i boniques ...
Eixa persona tan especial segur ke estará agraïda per sempre...

Krek ke la meua nova entrada t'agradará....

besets...

p.d.- Ja ens keda menys per als Berri Txarrak.....

Benimelieta ha dit...

Però... què significa això del principi?? què has abandonat? de què tens por? marieta, marieta, no m'assustes... XD
Un inici un poc tràgic, però un final perfecte, què bonic!!!!!
Qualsevol persona estaria encantada de què li dedicaren unes paraules tan boniques com eixes...
Un besot!!!!