dijous, 2 d’abril de 2009

Històries d'un Abril al món


Abril. Nou més, el quart de l'any.
Diuen que a Abril, aigües mil però espere que no siga així, encara que haja començat mullant-nos.
Mes de reivindicacions, d'alegries, d'al·lèrgies, de vida. Segons els romans, Abril ve d'aperilis, paraula que utilitzaven per dir que la Primavera obria les seues portes, que aflorien les plantes i els sentiments de les persones.
Abril va ser concebuda per a la lluita i, no sé perquè, també per a la mort i a la mateixa vegada per a l'amor i les passions desenfrenades. És una pura contradicció lamentar la mort d'un mestre de la literatura com Shakespeare i la cel·lebació d'un matrimoni tan poderós i a la vegada tortuós (i torturador) com el de Eva Braun i Hitler (encara que, al mateix mes d'uns anys després, moriren, deixant enrere una Alemanya derruïda i devastada pel nazisme).

A nivell personal, lamente molt una altra cosa que també va ocórrer a l'Abril de 1707. Crec que és el que més lamente de tots els succesos que han esdevingut al llarg dels anys, des que el món va ser concebut món. El 25 d'Abril de 1707, les i els valencianes i valencians perguèrem la dignitat i la identitat del nostre poble. Perguèrem més que una batalla: perguèrem part de la nostra vida, de la nostra herència.
Moltes, som filles de pares i mares castellanes, progenitores indirectes dels que lluitaren a Almansa, cremant i devastant a moltes famílies que lluitaven per defendre el que era seu. Moltes de nosaltres no duem cognoms catalans però, gràcies al raciocini i a l'interés, hem aprés a parlar la llengua que moltes i molts han intentat amagar i tallar, a interessar-nos per la cultura del nostre País, per la dels nostres Països.
Sí, jo em considere d'eixe tipus de gent, d'eixes valencianes que algunes i alguns denominen xarnegues. Sí, jo sóc d'eixes i visc al meu dret de ser d'eixes, de tenir uns pares que no valoren el que jo valore, de viure plorant molts dies per la impotència que ocasiona que t'insulten a taula per pensar com penses. Però, ja sabeu (i em quede amb aquesta frase popular): «Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança».





6 comentaris:

m a r i a ha dit...

Allò a que realment hem d'aprendre és a saber viure com volem viure, a no deixar que ens manipulen ni decidisquen per nosaltres qui som i qui anem a ser.

M'agrada, mentira, m'encanta que sigues d'eixes! xD

un besot!

Parecarabassó ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Parecarabassó ha dit...

A mi també m'encanta que sigues d'eixes... que sigues tu. :)

I malgrat tot... no és abril un mes genial?

Per cert, tant d'abril amunt i a baix m'ha recordat a... http://www.youtube.com/watch?v=DGEyWLVe5CI&feature=related
ja saps de la meua addicció al Youtube. xDDD

Bessets bonica!

kayako saeki ha dit...

Jo vinc de familia Valenciana per els meus pares, però per kada banda un del meus avis no ho era.... Així ke parlaven el espanyol a kasa.... Però vaig tindre la sort de viure uns anys en la meua estimada "yaya" ke era valenciana de veritat i en ella els nets només podiem parlar la nostra llengua.... Gracies a ella i ke vaig fer per decissió propia tota la fakultat en català, ará puk parlar-ho.... Pero lamente ke no tot el mon ho puga fer...

besets, salut i revolta...

Parecarabassó ha dit...

A l'Abril: Trobada, Evento i festa mil!! XDDDD
Però com eres tan gran, filla?? xDDD


Xumba, xumba! xuf, xuf!


Hehehe, va estar molt bé Maria! La veritat és que ja me feia ganes una xarrea aixina amb tu. :)

Muitos beijinhos bonita!
(Ja te diguí que el ja falamos fue tu perdisión xD).

Noiadevidre ha dit...

Quina foto més graciosa :)

Ai, l'abril... l'abril dóna per a moltes coses. L'arribada de la primavera i el transtorn de les hormones, alguna ruixadeta, les lluites socials, uns quants dies marcats al calendari... ai ai ai.

Espere que vaja tot bé. Coincidim prompte per estos móns (els exteriors). Un beset