dimarts, 28 d’abril de 2009

Sentiments físics


Amb Vetusta Morla de fons i aquesta olor a mi, a la meua humanitat, ha passat un dia més. Un dia menys per estar a València, la blava València que dissabte va vestir-se de roig. Aquesta ciutat que gaudeix de cada carreró, de cada estúpid somriure però que, alhora, els rebutja, cobrint-ho tot dels colors pintorescs dels bitllets de l'Europa del capital de la qual, lamentablement, formem part.

El meu estòmac es resent: els dies d'estrés, d'anar cap amunt i cap avall, de plorar de ràbia i d'impotència, l'han passat factura. Puc notar com de perjudicada estic físicament i, en part, mentalment. Ja s'han esvaït els bons records de la Trobada d'Estudiants, en la seua major part, donant pas, irremeiablement, als sentiments més agres que afloreixen de cara a uns exàmens que encara estan per aprobar. I estic farta d'escoltar "Tranquila, relaxa't". És impossible.
Quan despús-demà fique els meus peus a Bilbo, aleshores i només aleshores, començaré a sentir-me bé, a descriure amb subtilesa cada detall que toque la meua pell, deixant marxar el blau i acollint eixe verd que, a vegades, fa mal a la vista i tot de lo bonic que és.

2 comentaris:

Benimelieta ha dit...

ai... el que ens fa València... sols puc dir-te que aprofites aquests dies per allà Bilbo i que et donen més ganes de canviar aquesta València blava, perquè un dia, la ciutat serà nostra!
Jo de moment, aprofitaré per descansar d'aquests dies de segrest!! Gràcies per demanar la meua llibertat XDDDDDD
Un besot!!

Noiadevidre ha dit...

Buf, vaya post, senyoreta... L'has clavat, i just m'has pillat estos dies en MODE vestusta morla ON (combinant amb algunes de la BSO d'Amelie i algunes de Sigur Ros).
Ai... això de relaxar-se... los nervios a flor de piel, i tant.

Però em sembla que ara estaràs rodejada de verdet, i quina enveja, només de recordar totes les muntanyes i prats replets de verd se'm posen els pèls de punta.
Redisfruta de Bilbo!