dimarts, 26 de maig de 2009

Les petites coses


Venia al metro escrivint mentalment, envoltada del meu perfum i amb la música del reproductor sonant però sense fer-li molt de cas (només és per a fer més gran la meua bombolla).
Avui he sentit, per primera vegada a la meua vida que, viure a València és una de les coses més boniques que hi ha. Sobretot quan no tens eixa mena de problemes que fan que això agreuge la teua situació de inapetència més absoluta.
He vist la mar preciosa, clara; les caderneres volant entre milers i milers de gavines colonitzadores sense por. M'he adonat de que la mida corporal no importa quan tens el cor de la grandària d'un oceà. És simple, però la gent no es para a plantejar-s'ho.
M'encantaria, ara que estic feliç, escriure sobre els racons meravellosos de la meua ciutat que són amagats contínuament per un teló de formigó armat, viure el dia a dia prenent el sol tirada totalment a la gespa de qualsevol parc o sentir el tacte suau de la sorra de la Melvinrose. Ficar els dits dins de l'enciam que s'ha acabat de tallar i aclarir, i anotar en un paperet els bitxos que van apareixent amb les mans mullades i arrugades de l'aigua de l'aixeta, que no para de caure.
Em referisc a les petites coses que fan que tot el que vivim ací, encara que València no siga perfecta, ens fan una miqueta més feliços.

Eres un rincón pequeño entre la nieve.
Estás dormido en la tranquilidad.
Partió del monte blanco hacia las calles blancas.
Entre las calles, el viento del norte.
Está todo en silencio: en silencio la plaza,
en silencio, a lo lejos, el campanario.
Hace frío fuera, te pones al lado del fuego,
entre las canciones antiguas pasa la vida.
Eres un viento frío.
Agua fría, fría eres tú.
En agua fría, agua templada.
En agua fría, agua templada.
Las tardes rojas en las chimeneas,
las tardes rojas en Navarra baja.
Los fuegos de bajo encendidos,
hay nieve en las ventanas pidiendo madera.
Este es tu invierno, eres un viento frío.
Agua fría, fría eres tú.
En agua fría, agua templada
y en el sitio en el que estás.
En agua fría, agua templada;
la primavera nos vendrá.
Debajo del sol, miles de colores.
Debajo del sol, dos mil colores.
Las montañas verdes, las calles blancas,
rojos los corazones en agua templada.
Eres un rincón pequeño;
de verdad te quiero, aire frío.

Urepel - Gatibu
(Traducció al castellà)


9 comentaris:

Benimelieta ha dit...

Juer tia!! que bonic! que bonica la València!!
Si esque hem de veure sempre les coses des d'altre punt de vista...
I pel que fa una "pregunta" al teu text... : Sí, la gent és estúpida! XDDDD
Basaré la meua tesi doctoral en l'estupidesa de les persones, socialment parlant, clar...
XDDD

kayako saeki ha dit...

En eixes petites koses tenim la felicitat amagada..... La poka ke no ens poden furtar.... La ke naix direktament del kor, la ke es transforma i ens transforma, la ke ens trau un somriure entre krit i krit, entre pedra i pedra....

besets i revolta...

Laura ha dit...

molt bonic maria :)

Pau ha dit...

M'encanta aquesta cançò! És una de les meues preferides! ^^

m a r i a ha dit...

Només alguna gent som capaços d'adonar-nos d'estes petites coses que fan que la vida a València arribe a ser màgica, i personalment, em sent ben orgullosa de formar part d'aquest grup.

xD
A la fí ens hem vist! Encara que el café continua pendent...

Un besot perla!

Faune ha dit...

Doncs sí, xica, València està plena d'una infinitud de calzes plens de vida i bellesa, només cal tindre ulls per a veure'ls, paladar per a tastar-los i orelles per a escoltar (a cau d'orella) la seua ressonància al buidar-los d'un glop. Per això he encetat la sèrie de fotos "Ciutat a cau d'orella". València potser cal saber mirar-la com deia Estellés en aquell poema (...) amb els ulls plens de llum, una gota de llum." Un petó forestal, d'entre arbres de ciment, des del fons de la ciutat.

Per cert, molt xula la cançó. L'euskera és una llengua que m'agrada molt.

Joako ha dit...

carinyo, m'encanta que sentim coses tant paregudes =)

Parecarabassó ha dit...

Què faríem nosaltres sense les xicotets coses??
I una d'elles és este text! :)

Bessets bonica!

kayako saeki ha dit...

Kuan !!!!!.... Sería jo?????..... En Beni es possible !!!.......

M'enkanta ke t'enkanten akestes histories ke fiken els pels de punta.... A mí em serveixen per respirar un pok.... Per refreskar-me el kap de tanta ràbia i odi ke a voltes em donà akesta societat kapitalista/terrorista/deshumanitzada i freda kom el gel..... Kuan estik pesimista i pense ke la nostra lluita no té futur,.... Es aleshores kuan els fantasmes de les meues històries m'akompanyen i em recolçen....

besets per Benimaklet....