dissabte, 16 de maig de 2009

València bicolor


Em dóna fàstic tot.
Pot sonar un poc emo, un poc punki, un poc com vulgues, però havia de dir-t'ho.
Consumint l'últim cigarro del paquet i mirant al meu voltant, entre gratacels i plantes baixes en venda impulsades per la crisi, et dic que et necesite perquè ets l'únic vincle que tinc amb la meua idea de món.
Odie les incomprensions, les tèrboles converses que acaben destrossant les ments i les mentides amagades darrere d'un somriure. Trobe a faltar la dignitat en aquesta ciutat, en aquest país.
Pot ser no penses el mateix, però si et pares un moment a escoltar-me, a llegir-me, te n'adonaràs de que tot el que et conte no és tan descabellat.
Quan camine pel centre de València, mirant cap a dalt i trobant-me amb milers de banderes espanyoles penjades de les balconades que em miren amb menyspreu, sent com si una polseguera em nuvola la vista, deixant-me petrificada davant de qualsevol reacció. Em sent vulnerable perquè pense que aquesta no és la ciutat de la qual em vaig enamorar el primer dia. Se'm trenca el cor de veure els meus barris especulats, arrassats pel ciment, devorats per la rajola. Visc al fil de l'impossible, observant amb ràbia i angoixa, a la mateixa vegada, com s'omplin les butxaques i com ixen amb total impunitat dels casos judicials. Asfalt sobre asfalt i documents que es perden entre bitllets i maletins.
Veig com el blau del mar i el del cel d'una asolejada vesprada d'estiu, ha sigut utilitzat per justificar el blau dels uniformes, el de la bandera de tots aquells espanyolistes que diuen ser valencians.
Avui diré que em fa mal el cor. Que no puc anar a treballar, ni a estudiar, ni a votar, ni a somiar pel carrer. Diré que me l'han arrapat i l'han pintat de "rojo y gualdo", sense escrúpols ni mare que l'ampare.

6 comentaris:

Faune ha dit...

Ai xata, ja no saps si aquesta és la ciutat de la que et vas enamorar el primer dia? Doncs això és que estàs feta tota una valenciana... Amor i odi, és el que sentim de vegades els que estimem aquesta ciutat a cau d'orella. Aquesta ciutat que de vegades pareix que vol no ser nostra, o que volen que no siga nostra... i que ens desgarra el cor. Des de posicions ideològiques o polítiques divergents o convergents segons casos, som molts els que patim els temps de plom que de vegades sembla que viu València, des de la consciència d'esquerres i conscient de la història i cultura del nostre poble, arrapada, trepitjada, dolguda. Però ànim (...)no és per sempre, no serà sempre, també som vida nosaltres, amb els nostres silencis i les nostres paraules (...) Raimon dixit.

Faune ha dit...

Per cert, m'ha agradat la foto, em recorda a alguna de les meues (només sóc un vulgar aficionat fent fotos, però m'agrada) que he penjat al blog. Les altres al flickr també... per exemple eixa de "jo i el contrallum", a on estàs prou ... sugerent, podria dir?

m a r i a ha dit...

coïncidim...

però he d'admetre que és aquest patiment allò que ens fa haver d'estimar-la més, i lluitar per ella, per la NOSTRA València, per tornar-li la dignitat i no deixar que escapen definitivament la bellesa i la màgia que enamoren qualsevol.




aiiix....
:)

Andrés ha dit...

aix...

kayako saeki ha dit...

Torres més altes han kaigut....
Pense lo mateix ke tú, de vegades tink ganes de deixar akesta ciutat amb tota la seua gent i anarme'n molt lluny... Pero de kop i volta torne a tenir ganes de lluitar, la ràbia s'apodera del meu kos i esklate!!!
I es ke aço te ke kambiar.... No es possible ke kontinuen així per sempre... La bomba la tenen entre les mans... i mes prompte o més tard les esklatará.... I kuant la gent cega torne a veure....

Salut i revolta!

Benimelieta ha dit...

fàstic? no dona no... has de mirar les coses des d'altre punt de vista:
- Els gratacels espanten els pardals; així corres menys risc a que et caguen damunt. XD
- Si veus alguna planta baixa per beni potser és una bona senyal, i més si és per alquilar (o okupar XD)... ja et contaré jejeje
- Dignitat? Això crec que no hi ha en cap racó del planeta, però bé, si vols podem buscar-la algun dia mentre correm la volta al món XDD
- El que contes no és descabellat, és real. Això confirma que no estàs flipant amb el que veus XDD
- Tu parles de tantes banderes espanyoles... jo et parle de lo bonic que és trobar-se una estelada, que de quan en quan es veu alguna! i no saps com alegra el dia!!

I bé... podria continuar, però ho deixaré amb un T'ESTIME T'ESTIMU T'ESTIM! que és el que sentim totes i tots per aquesta ciutat plena de blau, però sobretot, esguitada per un color que continua viu, brillant, espectacular... a mi m'encanta el roig, i a tu?

BESOOOOOOOTS! per cert, per a quan un café, una cola i una birra (tot d'una)???