divendres, 26 de juny de 2009

El bucle


Com una nit més, a aquesta habitació, resten els sorolls dels cotxes que circulen per la carretera que connecta Sant Antoni de Benagèber amb Riba-roja del Túria, els gossos lladrant incesants i els gats que miolen fortment per captar l'atenció de les gates més sexualment actives que deambulen per l'herba del meu jardí.
Resta l'espai del meu llit que no ocupe, els llençols taronges sense rentar de la setmana passada i la meua roba interior penjada a la cadira on tantes vegades he estat aseguda mirant per la finestra o de cara als meus apunts de bioquímica o botànica.
Mire al meu voltant aquesta nit i em resta, fins i tot, l'aire que em nodreix perquè sé que la meua vida amb tu seria diferent.

Moltes vegades, sobretot des que he tornat, pense com seria la meua vida a Bilbo; el meu dia a dia sentint-me extrangera.
Pense en com seria baixar al meu portal, ficar la mà al pany de la porta principal pensant, mentrestant, en què em depararà el meu passeig diari; com seria eixir, que em pegara una bufetada l'aire fresc a les galtes, somriure al veure els centenars de xiquets jugant a Somera mentres vaig a comprar la samarreta eixa que tant m'ha agradat sempre.

"Avui que tinc vint euros, me la compre i no isc a sopar..."

Continue pel carrer del Txakurra, decidida, mirant al front i al mòbil de tant en tant; pensant que arribe tard a Unamuno, que tu ja estaràs esperant a les escales, com cada vesprada que baixes des de Basauri a Bilbo en metro.
Per fi, després d'encandilar-me una hora passejant per Casco, arribe al punt de trobada i et veig des de lluny, amb la samarreta morada amb la que et vaig conèixer. Somric, no puc evitar-ho, i intente que no em veges per a pegar-te un bon sust, fent-te les cosquerelles eixes que tant odies...
Però, merda! Massa tard! Ja m'has vist, t'has alçat del segon graó on estaves asegut i se t'ha dibuixat un somrís d'orella a orella al rostre eixe tan basc que et caracteritza.

"Joder, què guapo està quan somriu..."

Et torne el somriure i, sense que m'ho demanes, et done el bes més sentit de tota la meua trajectòria sentimental i t'abrace fortment sense por a ofegar-te.
M'agafes de la mà, tanque els ulls per deixar-me portar pels carrers de Casco Viejo i, quan els obri de nou, veig la meua habitació.
Continue ací, tombada al llit, escrivint els meus pensaments a aquesta llibreta tan petita... Mentres que tu, segurament, estigues pegant-li voltes al cap, desmuntant el teu llit com cada nit o cara a l'ordinador, retocant i escollint les millors fotos que has fet de Gatibu en aquest últim concert.

I així, maitie, passem les nits fins que arribe el dia de menjar-se vuit napolitanes, de prendre dues cerevesses i fer l'habitació a fons. Aleshores, sabrem que a l'endemà, a les 12.30h, hem d'estar els dos a Unamuno per continuar alimentant eixe bucle que ens ha donat la distància.

València, 25-Juny-2009 23.58h.

Joder, aneu a matar-me...

5 comentaris:

Guille ha dit...

Jo, no volia ser l'ovella negra d'aquest fòrum que parla castellà així que aquest traductor que he descobert, encara que després la meva resposta serà com "jo saber parlar indi"

Jo em quedo sense paraules, perquè a la meva m'agrada aquesta vida que descrius, perquè et vull i perquè mai he vist a ningú com el teu,és a dir mai he estat amb algú així, Maria, m'encantes, et tinc en el meu cap 24 hores al dia i duus així uns 2 mesos i ets el millor que m'ha passat mai.

Un petó.

Maite zaitut polite.

P.D.:Jo no tinc llençols taronges :(

kayako saeki ha dit...

La meua Kompanya es mallorkina.... Ha viskut a Barna,Mallorka,Formentera i fins i tot un any a Helsinki !!!
Fa 5 anys ke vivim junts a Valencia.... I tota eixa distancia ens a fet més forts.... i també més lliures e independents... kosa ke trobe fonamental en la nostra relació....
Aupa!!! Ke si akest tio, es "el tio", serà! i tot anirà bé.

besets...

Joako ha dit...

Mira la caseta groga ce-ne-tera =)

Faune ha dit...

AAAAAAAAaiiiiiiiiiiii que bonico és l'amor! jo he tingut relacions a distància (prou distància) i, si bé ara mateix no voldria una, són molt enriquidores i boniques. I més fàcil de portar, si es vol, del que la gent es pensa. Ànim, brinde per vosaltres, que vaja molt bé.

Toni ha dit...

Encara que els kilòmetres siguen molts, mentre hi haja amor i vertadera estima, les distàncies es fan curtes.

Afortunada eres per sentir coses tan fantàstiques per algú que també les sent cap a tu.

mua!