dijous, 4 de juny de 2009

L'art pour l'art?


M'agrada el só que té el silenci del matí.

De tant en tant és interromput pels cants que em brinden els verderols, les urraques i els gossos dels veïns, que no paren de bordar per defendre el seu territori i el seu espai, delimitat per una tanca d'al·lumini, ferro i fusta.
M'agrada obrir la finestra per que entre la frescor matinera de les 8 a.m. i olorar l'aroma de la gespa tallada i de les margarides gegants i multicolors que mon pare ha estimat durant tot l'any.

Mire el reflex de la casa d'enfront al cristall de la finestra i veig com la meua veïna estén la roba d'una forma peculiar, mentres sona la mateixa cançó de Kerobia una vegada darrere de l'altra i jo cante amb Xabi d'una forma esquinçadora, sentint que els pèls se'm posen de punta al elevar la meua veu, donant l'esquena al que tinc al meu voltant.
M'encanta viure les emocions que una cançó pot produir en tu mateixa. Sobretot quan notes que cada só, cada lletra, cada paraula, cada frase i cada oració, s'acoblen perfectament entre elles, donant un fruit perfecte i madur. Complet. Li trobes sentit a tot el que sents i desenvolupes la capacitat i l'habilitat de la creació, d'imaginar i fer realitat eixa imaginació, eixe pensament.
Moltes vegades, em pregunte si ells, vosaltres: els que escriviu, els que composeu, els que teniu eixe do perfecte de transmetre, de fer-me plorar d'alegria o de tristesa; sou conscients d'açò. Mai podré agrair-vos tot el que heu fet per mi i per la gent que tinc al meu voltant que de veres m'importa. Hi ha vegades que no fan falta paraules.

Zure bila nabil hutsunean.
Eskuak itxi eta eztanda egin nahiko nuke
oreka galduz, zure besoetan amilduz.
Eskuak itxi eta eztanda egin nahiko nuke,
urteak pasa dira.

Vaig cercant-te al buit.
M'agradaria estrènyer els punys i explotar
perdent l'equilibri, enfonsant-me als teus braços.
M'agradaria estrènyer els punys i explotar,
han passat els anys.


Kerobia - Hutsunean
(traducció al català i lletra original en euskera)


3 comentaris:

Joako ha dit...

Els matins també son el meu tros favorit del dia, sobretot el moltdematí, llàstima que molts cops renunciem a ell :P

kayako saeki ha dit...

Es inkreible les sensacions ke pot transmetre una canço....
Jo sempre konte la mateixa anekdota... Un dels moments mes especials de la meua vida, va ser kuant vaig vore per primer kop a una xika, en primera fila en un koncert de Lua(el meu grup),... estava kantant la lletra de una canço!!!.... No m'ho podía kreure!!! Enkara no teniem maketa.... i això no volía dir mes ke akella xika ens seguia... Deuría haver estat en molts koncerts per saber-se una lletra d'una canço ke no pots eskoltar en kasa.... De sobte vaig pensar en el moment en ke la estava eskrivint, la meua situació personal (Desavut), el lloc(Barna), la hora(3 de la matinada).... Kom podía pensar jo aleshores, ke voría a algú kantant lo ke jo había eskrit???....
Va ser inolvidable!!!

besets!!!

P.d.- Sempre pense ke si tinguera ke fer kom Amelie Polain i dir les petites koses ke m'agraden, el olor de la gespa akabada de tallar sería el primer ke diría....

Dk_Ly ha dit...

Hola al·lota!

Som na Sofía, ja és casualitat però t'he trobat pes blog des Faune.

No he llegit ses entrades, estic morta que fa un ratu he arribat de Tarragona, però aniré passant per aquí! Un dia mus hem de fer un cafè!

1kiss