diumenge, 14 de juny de 2009

Sinopsi sistemàtica


Després d'una jornada d'estudi anguniós i estresant, he decidit mirar per la finestra i fixar la vista en el pi que ha crescut a la casa d'enfront, mentres recapitolava dia per dia, mes per mes, tot el que he viscut enguany (i quan dic enguany em referisc a aquest curs). Tot el que he guanyat i he perdut: amigues, família, parelles, saviesa, ignorància, alegries i penes.

Ara que s'acaba el curs, quan ja em queden dos exàmens que em lliuraran fins a setembre d'haver d'estudiar una cosa que m'és indiferent; ara i només ara, estic com si m'anés a cercar el Nord que vaig perdre ja fa un temps i no anara a tornar mai més; com si anara a desplegar les ales i em llançara a planejar, guiada i orientada pel vent de Llevant, i no anara a girar la vista perquè no m'ho permet la corrent.

Sent una alegria immensa al pensar que he fet bé en viure la meua vida deixant a un costat del camí el que ha pogut pensar i pensa la resta de la humanitat. He viscut tantes coses, he creat un abanic tan ample d'emocions al llarg d'aquestos sis o set mesos, que ja no m'importa ensopegar-me amb la mateixa pedra tres vegades més.
Estic pletòrica d'haver descobert tanta gent nova, amb tantes inquietuts diferents a les meues o amb les mateixes; d'haver-me enamorat de la manera més inverosímil possible d'un basc, de ser l'ovella negra (definitivament) de la meua família, de sentir-me la dona més feliç amb gent que no parla la mateixa llengua que jo, d'estar cada dia més convençuda dels meus ideals i de les meues creences.

De ser jo mateixa, bàsicament.

3 comentaris:

Dk_Ly ha dit...

Acab de llegir es comentari que m'has deixat as meu petit kaos, i venc aquí a llegir i em trob el mateix. Per jo un record, a la vegada que un desig.

Sentir-se viu, sentir-se lliure, sentir-se capaç, capaç de saltar qualsevol obstacle, capaç de viure sense res, capaç de viure, simplement. Sentir-se ple.

Enhorabona! ;)

kayako saeki ha dit...

Això es la felicitat... o almeys se li pareix molt!!!
Kaminem en decissiò, inventant les nostres regles, sentint.... Perke sense sentir no podriem kontinuar avançant.....

besets...

p.d.- Estigueres en el koncert pel Cabanyal?

m a r i a ha dit...

M'alegre tant que hages trobat la importància de ser tu mateixa i de viure la teua vida i no la que la resta havia decidit viure per tu... M'alegre tant!!

Segueix així, la teua felicitat, els teus somnis, el teu nord és tot allò pel que has de lluitar, i no deixar-te xafar mai per res ni per ningú.

Un rebesot bonica!
T'enyore...