dimarts, 29 de setembre de 2009

La remor persisteix.

Quines ganes de viure. Tenir aquesta sensació al cos és una del·lícia que no tothom pot experimentar. Què cony, no l'experimenta.
Quines ganes de reflexionar, de ser lliure a cada instant. Quines ganes de cridar en mig de la muntanya, solitària, sense que cap veu puga respondre't a l'instant.
Quines ganes de córrer, de viatjar pels racons més xicotets i més íntims del món; de compartir-los amb la teua gent, amb ell.
Quines ganes de estendre'm al llit i agafar-li de la mà, besar-li i córrer el "estúpido velo" per a que ningú ens moleste.
Quines ganes de treballar, de cremar tota l'energia que tinc a sobre, de fer d'ella un munt de productivitat i una pila de treball perfeccionat.
Ai, quines ganes de ser, de lluitar... D'evadir els plors i la ment, de centrar-me en les vertaderes prioritats, de deixar a banda els laments continus, que diàriament m'envolten.
Per més que avui ploga, per més que avui s'inunden les places, els carrers; per més que avui estiguem anegades i anegats a cada pas que donem, el somriure que tinc dibuixat i que es reflexa al cristall de la finestra mentres veig l'aigua córrer carrer avall, no me'l lleva de damunt ni la titella política més tortuosa.

4 comentaris:

m a r i a ha dit...

com m'agrada veure't, o mes be, llegir-te, tan felis! transmets eixe somriure, eixes ganes de ser lliure, de viure.

I amb el titol del post, Miquel Marti i Pol, no hi ha res que em done mes forces per continuar...

Un besot wapissima!

kayako saeki ha dit...

Kom m'agrada eixa energía.... Eixes ganes de viure, de lluitar i d'amar.... Jo també les tinc, sobretot en els dies de pluja.... kom avuí....

El koncert de Berri txarrak.... impresionant!!!!
Et vaig buskar.... Per kantar amb tú, a krits,.... "Betiko leloaren betiko leloa..."

Besets, salut i revolta....

marta ha dit...

Genial! M'encanta la foto, el text ple d'energia.
Quina mossa més maca i sembla encantadora! :D
Com va filologia? ^^

Toni ha dit...

M'han robat els adjectius, però quanta energia!! És cert! M'ha molat Maria ^^

PD: He tornat de nou al meu blog!