diumenge, 4 d’octubre de 2009

Objectivament.


Sincerament, el cel s'ha tornat del color que ha de tenir vertaderament.
Jo, en canvi, continue pegant-li voltes al perquè de moltes coses, sobretot a una que em confon cada vegada més: i és que no entenc perquè certes persones reneguen de la seua terra.
Més lletja o més bonica, és el lloc on has nascut, on se t'ha proporcionat una vida, uns ciments bàsics per a dur a terme tots els teus propòsits, on se't dóna la possibilitat d'alçar el vol a qualsevol altra part del món. Entenc moltes coses, però aquesta no.
Em sembla patètic el despreci de certes persones cap a la procedència de moltes altres. Fins i tot, la procedència dels seus familiars, aquelles persones que s'han partit l'esquena per què puguem gaudir d'un present acomodat i que s'han passat nits en vetlla per tal de donar-nos els biberons i que expolsàrem els gasos pertinents.

Cada vegada em torne més irascible en certs aspectes de la meua vida: sempre defenent la tolerància, el diàleg, i després sóc jo la primera que li pegaria una punyada a la boca a molta gent del meu voltant.
M'enerve quan veig que les persones tendim a parlar a les esquenes. M'enerve quan ho fan els altres i, també, quan ho faig jo i ho fan de mi; quan veig que a una amiga se l'ompli la boca de merda en referent a altra persona i després no té el valor suficient d'aplicar-se el conte amb ella mateixa.
Deteste que se'm prenga pel pito del sereno i ser incapaç de pujar un graó més la meua autoestima i el meu orgull per tal de no donar una mala contestació o una llet ben donada.
No suporte adonar-me que, la confiança dipositada per mi en certes persones, s'ha anat, una vegada més, a fer la mà.
És en eixe moment, quan penses que, tot el que has fet i el que has dit, es conclou en una frase ben bonica que algú, al seu moment, va dir-me:

"Bah, Maria. Hi ha massa fem repartit pel món que no va en contenidors verds."

4 comentaris:

Toni ha dit...

Pense tal qual, i sent les mateixes coses en este tema. Moltes vagades parlen de nosaltres, o nosaltres d'altres, inconscientment, tal vegada sense anar a males, però ho fem, i no està gens bé. Però bo, si no eres un persona massa xafardera i tal, no hi ha problema.

Però el que et deia, no podies haver-ho dit millor.

marta ha dit...

A l'hora de criticar, la gran majoria i fins i tot si s'han portat bé amb ells. Jo no ho entenc.
No donen gaire de per si...

Aurora Mora ha dit...

Bueno, bueno, tots ho hem fet alguna vegada... no cal flagelar-se, sobretot si ho fas sense mala llet. Per cert, podies haver-me dit qui eres en el Correllengua de Torrent... m'haguera agradat conéixer-te i xerrar una miqueta. A la propera, val?

Faune ha dit...

Hola xata! fa temps que no escric per ací, atabalat per la feina i altres coses, però si que t'he anat llegint. Aquest post m'ha agradat molt, i m'ha portat al cap als meus veïns, garrulos vinguts a més que han fet diners. Pareix ser que ella ja no se'n recorda de quan als 14 anys va deixar d'estudiar per a posar-se a rentar escales: "ay ahora que nuestra hija va a ir a la universidad habrá que comprarle un coche, que no va a ir en el metro o el tranvía con toda la chusma". En fi, això, que no tot el fem està en contenidors verds. Per cert, la foto també m'agrada molt, i la cita de Bretch amb que comença el blog. Bertold Bretch m'encanta, un dia d'aquests potser posaré alguna coseta, encara que em resistisc perquè el meu blog no s'ha creat com a blog polític (m'apassiona la política, però el vull també com a espai per a desintoxicar-me, i ja em conec, i com comence...) Un besot enorme, i, com sempre, forestal. Ah, i espere que ens contes aviat que tal la teua nova vida d'estudiant de filologia pel campus de blasco ibáñez!