dijous, 19 de novembre de 2009

A aquelles que estiguéreu allà.


Des d'un lloc recòndit de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València; us escric, trobant a faltar, en un dia com avui, a totes eixes persones que l'any passat van estar ací i que, per altres motius, no estan junt a mi en aquest dia.

Unes han anat a viure a un altre país durant un any. Altres, simplement, han decidit que, enguany, Bolonya no s'estila. Segons elles, ja no està de moda eixir al carrer a lluitar per una universitat pública i de qualitat, ja no és viable perquè s'han implantat els graus en moltes de les carreres que cursem moltes de nosaltres. És eixa mateixa gent que cremà assemblees de facultats i que anava a tots els meollos per tal d'aconseguir una foto al País, al Mundo o a qualsevol d'aquests periòdics de mala sang que tergiversaven (i tergiversen) la veritat.

"Yo estuve allí. Mírame."


És tota eixa gent que deia que el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) s'apoderava de les assemblees, que només estaven en elles perquè era una forma fàcil d'aconseguir la independència. Otra vez, mezclando churras con merinas...
El SEPC sempre eren els dolents de les pel·lícules, aquelles que ho feien tot per interés, que no curraven i que havien vist tot açò de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior una oportunitat d'or per fer-se escoltar.
Això ho deia gent com les progres de l'Assemblea de Filosofia. Les del primer campament anti-Bolonya, las pioneras, que no s'havien parat a defensar el tema de la llengua perquè ni elles mateixes sabien parlar-la.
Sembla increïble que tota eixa gent que abans se'ls plenava la boca de paraules com "llibertat" o "justícia", enguany, no s'hagen dedicat a moure el cul i que, casualment, siguen les cuatre persones del SEPC i de les Assemblees d'Història, Ciències, Tarongers i Psicologia; les que s'han deixat la pell al camp de batalla per a que avui, 19 de Novembre, isquem al carrer a defensar el nostre dret a ser estudiantes i no €€€$tudiantes.

12H. FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA!

ATUREM LA MERCANTILITZACIÓ! NI LOU, NI €€€$, NI ESTRATÈGIA 2015! CONSTRUÏM UN ALTRE ENSENYAMENT!

7 comentaris:

Aurora Mora ha dit...

Sempre és igual. Odie els punkies de postal...

Toni ha dit...

Com dius, eixa gent només era per fer-se la foto i dir que van estar allí, però per poc més. Estic amb tu i amb Aurora.

marta ha dit...

"És tota eixa gent que deia que el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) s'apoderava de les assemblees, que només estaven en elles perquè era una forma fàcil d'aconseguir la independència."
recalco la frase.
En plan sóc progre quan EM convé.

m a r i a ha dit...

Per sort o per desgracia, algunes ja sabiem que aixo passaria i no vam deixar de fer la nostra feina quan va apareixer de cop i repent aquell moviment.
Ara, almenys, s'ha reconegut i fet visible qui som les qui de veres lluitem per l'ensenyament (entre altres lluites): qui no ens neguem a rendir-nos, qui continua eixint al carrer i no dubta en exigir el que es just. Ara, i sempre.

Besitos des de la Secretaria Internacionalista! xD

Paco Boquera ha dit...

Una bona entrada!
I bo, malgrat tots els maldecaps que pogueren haver l'any passat... tot torna al seu lloc pel seu propi pes.

Lo siento... :P

Pau ha dit...

Hola Maria, soc Pau. Quin Pau, aixó ja ho deixe a la teua deducció. Nose com he arribat a aquest blog, i la veritat es que m'encanta! (Aquest i sobretot l'altre que tens de relats)

Jo m'el vaig crear fa poquet supose que pel mateix motiu que tots, m'agradaria que em digueres que et sembla...

A partir d'ara, seguidor "asssèrrim"!

Un beset, ens veiem per la facultat!

Gorriti ha dit...

Tot s'hi donarà, Maria, ja ho voràs. A totes ens ha costat o ens costarà, siga el moment en què siga, arrencar les nostres cordes vocals i deixar d'autocensurar-nos per por a semblar una ******* (afegeix qualsevol adjectiu comú despectiu cap a la dona, proferit per homes... i per dones, malauradament). Serà genial vore que tu també ets capaç. Forta, i capaç! =)

Sobre aquesta entrada teua, només dir-te que les has clavades totes. Veritats com punys. L'any passat fou bonic vore la quantitat. Aquest any sols es veié la lluita real. No anàvem excloses de saber esta crua realitat. La de totes les lluites...

Un bes.