dijous, 26 de novembre de 2009

Eleccions. Elecció.


La realitat comença a deixar-se veure.
Estava amagada darrere de les cortines de fum que ens ofeguen diàriament.
De tant en tant, trau el braç i ens llança una pedra al cap per a dir-nos que està present però nugada de peus i mans.
Està segrestada, li han tapat la boca amb noticiaris-mentida, amb remors especulatives. Està agonitzant, cada vegada més, al zulo a la qual la van ficar fa no molts anys. Jo intente traure-la d'ací, però no puc sola.

Tota una setmana asseguda a una cadira al hall de la facultat, sentint a milers de persones de totes les carreres que s'oferten a la facultat de Filologia, Traducció i Comunicació; veient com tot el teu treball extraescolar de l'any, queda reduït en quatre papers que tens damunt la taula esperant a que alguna ànima caritativa els agafe perquè de veres creu en el nostre projecte.
Però no, només s'acosten les amigues i els amics per a intentar desacreditar a la resta de candidatures fantasma; només tens al teu abast a les teues companyes i els teus companys, aquelles i aquells que saps que avui van a fer útil el seu vot.
Estic decebuda per no haver intentat convéncer a la resta de que el nostre és un projecte de futur, però és que a mi ningú vingué a explicar-me res ni a vendre'm la moto amb piruletes, condons o orxata industrial. Supose que espere això de la gent, tot i que espere massa.

Avui, espere veure resultats. Resultats que facen que la realitat vaja eixint a poc a poc de darrere de la cortina de fum, resultats que em facen creure en que el nostre treball no haja sigut en balde, que la gent té alguna cosa més que pèl al cap.

3 comentaris:

marta ha dit...

M'agrade que la gent sigui coherent amb el que diu.
:D

Toni ha dit...

Ja veure com acaba el ball...

Paco Boquera ha dit...

Bon vent i barca nova!
Anem d'estrena! :P