dilluns, 23 de novembre de 2009

Re_generació.


He tornat a caure en la rutina de l'insomni.
He tornat a la desesperació del dia a dia.
Visc submergida a una constant projecció de la meua vida a una sala qualsevol del cinema.
Una escena, darrere de l'altra... I sempre és la mateixa.

Em molesta certa gent que no hauria de molestar-me.
Em superen la banalitat i les poques ganes de fer (i desfer).
No suporte les presses, els embusos, els atoraments emocionals a l'entrada de ma casa quan no espere que ningú em digue res.

Per més que cride, no vas a sentir-me. I per més que calle, tampoc ho faràs.
Sóc com una estella punçada al teu dit polze: em trauràs, incòmoda, a cada pas que dones, mentre em veig nugada de peus i mans, observant t'acostes al poal del fem per a llençar-me a ell, una vegada més.

5 comentaris:

Toni ha dit...

No sóc el millor donant consells, però pren part activa en la teua pròpia vida. Ponle salsa al asunto... ;)

Faune ha dit...

I qui serà que et fa estar així? potser no val tant per a això... Saps, de vegades va bé airejar-se, prendre's un respir, fer un viatge a soles i encara que siga per uns dies, tallar amb tot un ambient que es fa massa pesant. A mi una vegada em vingué bé, en una situació d'esgotament mental, per sobrecàrrega de treball i de soledat, vaig embarcar-me en una tèrbola aventura italiana, mar enllà, que un dia potser conte, jejeje. Allò, resultats variats a banda, em feu retrobar-me amb mi mateix, i amb les meues ganes de viure. Per altra banda, ja tenia ganes d'escriure't alguna coseta per ací: si bé sempre et llig, últimament no he escrit massa, siga per falta de temps, siga per la temàtica (el Faune no parla de política, per exemple, no per disgust, sinò, com et diria, per desintoxicació). Un besot des del fons dels boscos, xata.

PD1: Bon consell el de Toni...
PD2: M'agrada eixe esguard...

Ene ha dit...

Davant de la projecció en sala de cinema de la nostra pròpia vida, el millor és prendre les regnes. Però sovint també és el més difícil... I també va bé una bona dosi de valentia, encara que tots/es tenim dret a ser covards/es. Valentia per trencar, per canviar. Per ser nosaltres mateixos/es.

german ha dit...

i el temps, com deien els avis, ho cura tot... obre una finestra i ompli els pulmons d'aire fred! i mira de no tornar-te massa boja! (no voldria ser tu) ànim!

Noiadevidre ha dit...

Perla, què passa?
Buf, vaya temazo que has posat i que has clavat. Just ahir vaig estar escoltant-lo noséquantes vegades, tota enganzada, i hui entre per ací i me'l trobe també. Necessite concert de LOL en vena.

Ens veiem prompte! Un beset!