divendres, 11 de desembre de 2009

Hamabost.


No han passat ni dos dies i ja trobe a faltar les discussions estèrils, els matins a casa baix el nòrdic, els passejos per la casa amb la música a tot volum, els dinars, els sopars, el fer el friki amb la càmera de fotos, les companyies alienes o la nostra, únicament, el dir-nos "Hasta luego" amb llàgrimes als ulls una vegada més, pensant que som fortes quan, en realitat, ens agradaria ser-ho.

Fins dintre de dues setmanes, maite.

3 comentaris:

Toni ha dit...

Els acomiadament sempre són durs, però si prompte tindràs a la persona que estimes, al menys és un consol.

kayako saeki ha dit...

Altra volta per açi....
Ja veig ke l'amor kontinua envoltant-te.... i m'agrada molt!!!

besets

Benimelieta ha dit...

ai maria, que boniiiiic!!! jo també vull que em digues eixes coses XDDDD
Arriba xica! que ja queda menys!!!
besitoooooooooo!