dijous, 17 de desembre de 2009

Hotza. Fred.


M'agrada aquest oratge. Vaig a fer que conste en acta.
És inusual: la gent es queixa contínuament del fred, odien la pluja, el vent, no saben traure profit de les bufandes, els jerseis i la roba d'hivern. Encara que, tampoc saben traure profit de la roba d'estiu... Queixar-se per queixar-se, he ahí la cuestión.

Són dies de prolongar la teua estància al llit, sota l'edredó, mentre Feliu Ventura, Kepa Junkera, Ruper Ordorika, Carlos Chaouen, Ismael Serrano, Cat Power o Edith Piaff fan de les seues, creant un ecosistema idoni a l'habitació que concorda amb la calor que desprén l'estufa. Animal de costums, em diuen.
Dies d'alçar-se a les tantes, de no anar a classe, de ser irresponsable al cent per cent. Són jornades de gaudir de la teua soledat, de fer la gossa tirada al llit, d'enyorar moments que trobes a faltar: tant de quan érem petites, com de fa dos dies; de llegir grans històries d'amor i lluita.

Són dies de viure històries internes, deixant de banda allò de ser políticament incorrecta.

6 comentaris:

marta ha dit...

Cat Power, Carlos Chaouen i Feliu Ventura :)

m a r i a ha dit...

a mi em pareix molt bé que t'agrade el fred i quedar-te fent la gossa a casa, però ahir tenia ganes de veure't... espere que la setmana que ve no falles!

un bexito maribé! (o hauria de dir marijú? :P )

Ene ha dit...

I viure, i viure, i donar voltes per la vida, que d'això es tracta.

Faune ha dit...

Hola xata, jeje, així mateix he estat jo hui al llit... tinc costum de despertar-me així amb eixa gossera quan estic ahi calentet baix dels llençols i la manta, ara en hivern. I també anhelant el contacte al despertar d'una pell suau i càlida de dona.

He vist les fotos que has penjat ahi al flickr i demés (feia temps que no entrava per ahi), no estan gens malament, m'agraden eixos esguards d'hivern, i eixa de l'hort (i el que ahi contes ;)).

Un besot hivernal, des d'un bosc gelat.

Neus ha dit...

=)
Queixar-se per queixar-se, tens tota la raó.

Que bonic quan descobrim que tot és meravellòs.
Tant la caloreta que una m'esperava trobar al tornar d'Escòcia; o el mateix fred (una mica alleujat, això sí), que m'anima a fer encara més bufandes per dur-los als reis mags.

M'agrada molt llegir-te.
Ara estaré uns dies per casa, però allà a Edinburgh em fas retrobar l'olor de taronja i pòlvora. =)

Benimelieta ha dit...

ai marieta... a mi també m'encanta quedar-me al llit, gaudint de la calentoreta, comoditat i tranquil·litat! no saps com ho trobe a faltar ara que quasi no ho puc fer...
però bé... que li vaig a fer...