divendres, 29 de gener de 2010

De nines i ninots.


Avui és un d'eixos dies que m'alce del llit.
Avui és igual que ahir, supose. Només canvien els noticiers, les primeres planes dels diaris i el nom de l'autor dels articles. Les formes són les mateixes: Roberto Arce no canvia el seu discurs ple d'atacs al PSOE, Concha Garcia Campos continua presidint una taula rodona amb pseudo-socialistes, repartint afirmacions falses i manipulant testimonis com li ve en gana. Només són dos dels nombrosos noms que infecten cadenes de televisió i emissores de ràdio.

Avui és un dia més. Un dia on a les nostres les jutgen davant d'una justícia que no reconeguem legítima. No defensar la seua violència amagada sota la faldeta de la mare pàtria ens criminalitza i ens empresona. Sentir que ets una criminal quan vius la realitat de tan a prop, em desconcerta.

Avui continue apagant la tele a l'hora de dinar perquè estic farta d'observar la falsa solidaritat de la gent, que no les tragèdies que, dintre d'un mes seran un expedient més a la taula del president de l'ONU i oblidades per tothom. He après a engolir el menjar observant com moren milers de persones. Odie veure entre tant de ball i tant de xismorreo un anunci sota tot això de "envía un sms en solidaridad con Haití".

Avui me cansen els estereotips i eixes persones que diuen marcar la diferència amb modes odioses envers les cançons de sempre. Deteste veure com gent propera a mi lloa sense cap tipus de pudor a una tipa que, gràcies als vots d'uns pseudo-nacionalistes i pseudo-progres, està a les Corts cardant-li el monyo al Camps i a la seua colla de bocamolls per a traure profit polític a les eleccions de 2012, quan això sempre ho han fet les classes més humils eixint al carrer. Només interesa que les coses les diguen uns. Les altres no optem al benefici del dubte.
Odie que, després de fer-se ferma la sentència de l'enderroc de sis cases més del Cabanyal, la gent es torne solidària només per anar en contra del govern de l'Ajuntament.

Avui sóc partidària de deixar la ment en blanc, de pulsar el botó de "reset" i tornar a començar. D'anar a prendre una cervesa amb un bon amic o una bona amiga i xerrar d'eixes coses insubstancials que l'alegren a una el dia.

Sí, avui és un dia més. Avui és un dia més a la vida de moltes i molts com jo.

2 comentaris:

Un astronauta en la montaña ha dit...

Felicitats per el teu blog! Segueix aixi!
:)

Noiadevidre ha dit...

Joder... m'ho has posat molt fàcil...
http://www.youtube.com/watch?v=ONm6ovV98Ug

Un día más en la vida, es un día más, otro día más... Lunes, martes, miércoles, jueves, viernes, sábado y domingo...

Domingo astromántico? Fa dia raro hui...

Un beset guapa