dilluns, 1 de febrer de 2010

BTX.


Encara me'n recorde d'aquell dia en que vaig sentenciar els Berri Txarrak com a grup de música inescoltable. Tothom parlava d'ells com a que eren unes màquines fent música però, jo no entenia res: era música estrident i sense sentit. Pot ser, el fet de no entendre les lletres en euskera em parava molt. A més, el dia que els vaig veure en directe a TV3, vaig pensar d'ells que eren quatre ninyatos de papà i mamà perquè la seua forma de vestir no concordava amb la que jo tenia en ment: un grup basc amb pantalons de pitillo, esportives Vans i camises a quadres amb una samarreta blanca baix no era la imatge que tenia, precisament, d'Evaristo el de la Polla Récords, dels Eskorbuto o dels Barricada. Què poc bascs.

Un dia d'estiu de fa un temps enrere, vaig escoltar Ikasten per primera vegada i ja vaig començar a veure'ls amb altres ulls. Sí que eren certes les afirmacions dels meus amics i de les meues amigues sobre la qualitat de la música i, sobretot, la de les lletres. Estan plenes d'un vertader sentiment cap a Euskal Herria i no de crítiques estèrils i insubstancials sobre lo guai que és beure al carrer.
Així que, des d'aleshores, no ha passat un dia que no haja escoltat a aquest grup procedent de Nafarroa i que, avui dia, són els meus favorits.




Gaur atzo baino gehiago dakit
baina bihar baino gutxiago
hala gertatu ohi da behintzat
eskolaz kanpo.

Jaiotzeko momentu beretik
hasten gara asimilatzen
eta lekzio zailenak beti
denborak irakasten dizkigu.


5 comentaris:

marta ha dit...

Tot i així, van una mica de modernos...

Benimelieta ha dit...

les aparences enganyen i no ens hem de deixar enganyar per la roba o les sabates que duem. O esque jo no seria la mateixa si duguera sabates de tacó?? Deixaria de pensar el que pense si em posara un vestit?

Aquestes coses no han de fer que classifiquem a les persones, més bé al contrari.

D'altra banda, m'encanta aquest grup des que els vaig escoltar fa anysi amb un bon traductor vaig saber que deien eixes lletres. I a més, eixe estil modernillo que a tu no t'agrada, a mi m'encanta!!! XDDDD

besitoooooos

poplolipop ha dit...

Necessite comentar l'entrada anterior:

"D'anar a prendre una cervesa amb un bon amic o una bona amiga i xerrar d'eixes coses insubstancials que l'alegren a una el dia."

OLE OLE OLE OLE

eixes coses insubstancials que l'alegren a una el dia...

=)

Té la mà Maria - Reus ha dit...

dono una ullada al teu blog
salutacions des de Reus

kayako saeki ha dit...

Ké gran et's Maria!!!
No fa falta ke et torne a dir res dels Berri...No?
Jo vaig tindre la sort de "sentirlos" per primera vegada en directe en L'Eliana, abans d'escoltar cap disc... I ja saps ke vaig flipar!!! Tant kom kontinue flipant kada vegada ke els torne a eskoltar... i sobretot a veure en directe!!!

Besets i ikusi arte...

No se trobarem en la mani!!!!... I això ke els flipats diuen ke només erem 3000!!! Kabrons feixistes!!!!