dilluns, 22 de febrer de 2010

Jantz nazazu.


Alguns dies surten d'una manera dolenta.

Pinten de gris les hores

i tu m'estimes tal i com sóc.

Pots ensenyar-me el que duus dintre?

Trobe sempre paràsits

que es senten bé criticant als altres;

i si entre en còlera, tu em calmes.

Pots ensenyar-me el que duc dintre?

Sempre et tinc al costat quan em vaig cremant

i tu em liberes tal com ets.

Pots ensenyar-me que és el que duc dintre meu?

Vesteix-me

amb el teu perfum.

La meua cuirassa és més forta

per fer front a la vida.

Leihotikan - Jantz nazazu.



2 comentaris:

Noiadevidre ha dit...

Bonica! Com ha anat el viatget? Aprofitant les hores a tope? Espere que sí! Quan arribe a casa escoltaré la cançó (m'ha agradat la lletra).

Divendres vaig anar a vore LOL... i vaya concertaso! Eixe home m'enamora (té la seua part tendra i l'altra friki xDDD)

Un besot perla!

kayako saeki ha dit...

Kom no? m'enkanta leihotikan!!! les lletres son deliciosses...
Vas veure el "Estado policial" dels carnestoltes de Benimaclet?... BUFFFF en kina ciutat de merda vivim...

besets