dijous, 8 d’abril de 2010

València olora a truita.


El món avança cap a la destrucció.
És una putada perquè el país avança cap a la construcció.

Nosaltres som les violentes mentre sentim el colp de la porra darrere nostre i veiem com la truita es torna a la paella sense cap moviment aparent per la nostra part.
Ens manen callar i ens tapen la boca els mateixos gossos que fa uns mesos protestaven perquè la crisi havia arribat, fins i tot, al sector "serveis" de las fuerzas de seguridad del estado. Sembla que uns són més proletaris que els altres quan es parla de retall de sous. Sobretot placa i pistola en mà.

Batem els ous i ja podem començar.

Què fàcil és assenyalar amb l'índex un barri que ja fa molt de temps els deixà d'interesar i ordenar la seua destrucció. Em pregunte per què. Per què s'han empenyat en destruir cases centenàries malgrat haver arrassat quasi tota la nostra costa tan gratuïtament. Quin perill suposava el barri, i el que és pitjor; quin perill suposava la gent que a ell vivia i que no s'ha deixat comprar amb indemnitzacions?

Clac
... Altra volta a la paella.

La guàrdia de palau ens pega, embruta el nostre nom i ho intenten, a més, amb la nostra dignitat.
Ens barregem amb polítics de totes les classes perquè no tenim por de lluitar conjuntament des del respecte per una causa que considerem més que justa. La llàstima és que som ben conscients que la nostra lluita serà el seu benefici. A ells els té igual que aquell avi que fa un any visitàrem perda la seua casa i, amb ella, els seus records i la seua vida.
És evident que només es deixen veure on els interesa i que les urnes són la seua pròxima estació. Perquè sinó a quin sant haurien de col·laborar amb el (des)govern en l'alçada d'una estàtua pels morts i mortes "caídas por la patria"?

Vinga, va... Una volteta més i...

Mentre el carrer de Vidal de Canyelles es mor a colp d'excavadora (que, tenia entès, les excavadores són per excavar [com el seu nom indica: traure terra del sòl], no per enderrocar. Hauran de reformar el diccionari i ampliar aquest terme), el sumari del cas Gürtel sembla que li costa eixir de l'arxivador i Garzon fa un viatget a l'Audiència Nacional per posar-se en mans de colegues experts que li trauran les castanyes altra vegada. A la mateixa hora, una altra dona perd la seua casa mentre Rita paga les compres amb la Visa Or, guardada a la cartera de Vuitton que el tito Camps li regalà pel seu aniversari a conjunt amb el bolso.

Senyores... El dinar està servit.

2 comentaris:

m a r i a ha dit...

El dinar servit, i ens volen obligar a menjar-nos-el. Ara, les nostres alternatives:
- Callar i tragar.
- Callar, esperar amb la boca tancada a que es faça roin. Aleshores ens serviran un altra truita, potser encara mes roina (si cap).
- Estampar-los el plat a la cara. Alçar-nos de la taula, tirar-los de la cuina i intentar recuperar els nostres menjars.

Senyores, ens toca decidir.

Brey ha dit...

Que entrada!! Realment si donares a llegir a qualsevol persona que desconega el tema li faries arribar els sentiments que desprens... Realment no sé on anirem a parar.