dissabte, 5 de juny de 2010

Envasos.


I marxares. Fora d'aquestes quatre parets la teua vida no tenia sentit perquè ni tan sols t'havies dignat a buscar-lo. Ni havies mirat entre els calaixos de l'escriptori. Havies sigut una mandrosa sempre i així t'ha anat.

El sol d'estiu i la seua xafogor inhumana et feien respirar més lentament. Notaves com la teua vida s'anava apagant a cada pas que donaves. Estaves disposada a deixar-ho tot continuar.
Només una nota damunt la taula amb aquella cal·ligrafia horrible impresa en aquell bloc de notes de quadrets semi-dibuixats, esborrats pel temps.

Agur, Anna. Agur...

I la teua ànima, apurada i suorosa, agafà aquell autobús. Els teus passos s'havien aturat per fi després de caminar durant tant de temps. Havies vençut.






1 comentari:

Faune ha dit...

M'agrada, m'agrada cóm sona, tant el text com la cançó, malgrat no acabe d'entendre el significat. A mi però, el sol i la calor de l'estiu em fan sentir més viu ;)