dissabte, 4 de setembre de 2010

La guerra des de dintre.


Sóc incapaç de tornar a escriure ací i pensar que tot ha tornat a ser com era abans, que els mesos de reflexió infinita i profunda, no han servit de quasi res.
Intentes tornar a alçar el vol però la gent s'empenya en tallar-te les ales, intentes caminar i no fan més que posar-te pedretes al camí perque trepitges.

Però ja no... Això és la guerra. La guerra a la hipocresia, a les males cares, als mals gestos, al vostre sentiment de supremacia classista, a la estúpida revolució que creieu tenir.

Sí, vos declare la guerra, putes. I no amb bales, ni tornant-vos el patiment que m'heu fet passar. No, jo no sóc així. Us el tornaré amb la meua felicitat, que és el que voleu dinamitar.

Viva la Revolution.

1 comentari:

Paco Boquera ha dit...

Doncs ací una altre somriure de felicitat per fer costat! : )