dilluns, 13 de setembre de 2010

Ningú digué que fóra fàcil?


Ningú digué que ser dona fóra fàcil.

Adore aquest tipus d'afirmacions redundants, tan plenes d'ironia inconscient que entonen un meaculpa fals. No, ser dona no és fàcil, i el que més em preocupa és que encara és més difícil per les que som conscients que la vida ens les està fent passar putes tot i que, moltes vegades, caiem en el joc del sistema i ens conformem amb viure en l'eterna contradicció.

A vegades pense que no puc evitar que certes festivitats, com el 25 de novembre o el 8 de març, em facen gràcia: quasi mai veig homes subjectant alguna pancarta o quasi mai sent la veu d'un home cridant en el nostre nom, sentint-se una més. Em manca tot això i em sobren de tantes coses... Em sobra veure com la més revolucionària cau en el parany del patriarcat moltes vegades, prioritzant la felicitat d'un home que no pas la d'ella mateixa; em sobren teories buides sobre l'antipatriarcalisme a dia d'avui: a hom li manca la praxi i li sobren les paraules. És clar, jo m'incloc; no em fa por dir-ho, però tampoc m'agrada fer efectives contradiccions que tinc dintre meu.

Vivim sotmeses a aquest mil·leni tan progre tot i que ens intenten vendre que no estem nugades a cap pal, ni a cap casa; que esto no es como hace cuarenta años, que tenim capacitat de decisió i d'acció, que no som propietat de ningú. En canvi, s'empenyen en fer la lletra petita del contracte amb el capitalisme més minúscula si cap i així, incosncientment, ens fan adoptar els rols masclistes per excel·lència per entrar en l'eterna paradoxa: la dona treballa fora de casa, està "alliberada", però és la que s'encarrega de dur a casa la farina i l'oli i preparar el pa alhora; la que està a mercè del capitalisme, la que contribueix a que el sistema vaja retroalimentant-se i, damunt, és la que rep pallisses, ganivetades i pateix assetjament sexista i xenòfob per part d'un bon i preciat sector del patriarcat que, molt al meu pesar, està constituït tant per homes com per dones. Són aquestes últimes les que fan que les demés tinguem molt present l'ombra d'un passat feixista i retrògrad, les que nodreixen la por de tantes de nosaltres a guanyar una revolució.


Sí, avui em sent amb forces per cridar i no és ni 25 de novembre ni 8 de març perquè, per mi, tots els dies ho són.