dilluns, 4 d’octubre de 2010

Neix el món dintre l'ull.


Potser ens hauríem de preocupar si pensem que totes les coses que havíem d'haver resolt no les hem resolt encara. Poc a poc se'ns ha anat acumulant la feina. I tot està per fer.

I les promeses, sobretot les que mai ens vam dir, de tan secretes, de tan callades; encara s'han de complir (si és que s'han de complir algun dia).
Què mai hem plantat cara als nostres somnis, però tampoc als problemes que arrosseguem de fa temps: Què volem ser? Què volem dir? Qui volem ser?, i si ho tenim clar: com ho hauríem de fer? Amb qui podríem comptar? Comptes amb mi? Compto amb tu?

Sí, potser ens hauríem de preocupar. De fet, jo em preocupo. I de vegades tinc por. Però de sobte, com qui no vol la cosa, d'un dia per l'altre me n'oblido.

I a la llarga, què vols que et digui? Al final de tot, no sé com ni gràcies a què, ni per quin estrany mecanisme; tota aquesta angoixa, tota aquesta por que sento em tranquil·litza. No sé com, però em tranquil·litza.

Estic tranquil·la. Tranquil·la.


4 comentaris:

Toni En Blanc ha dit...

A mi tot el contrari, si me pose a pensar en ella, m'entra un no-sé-què que no em deixa fer...

kayako saeki ha dit...

Hola Maria!!!

Clar que es compliran els nostres somnis... no dubtes! Y com diu Obrint pas No estás sol, no tingues por!

besets!

Jose Ramon Santana Vazquez ha dit...

...traigo
sangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...


desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ


TE SIGO TU BLOG




CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...


AFECTUOSAMENTE
MARIA

ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE ENEMIGO A LAS PUERTAS, CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER Y CHOCOLATE.

José
Ramón...

Arnaudoc ha dit...

No et conec , però m'agrade molt com escrius, els temes ,no sé si personals, els fas universals...

segueix escrivint i seguiré llegin-te

una abraçada

arnaudoc