diumenge, 24 d’octubre de 2010

Tardor.


Una mirada desconeguda que es creua al carrer quan vas de camí a la facultat amb la bufanda fins les celles.
Un xiquet assenyalant-te amb el dit mentre esbossa un somriure.
Una cançó que remou el teu interior i una altra que l'estabilitza.
Una cervesa al barri amb una amiga veient com les fulles cauen al pas dels vianants.
Una xerrada profunda a la cuina.
L'olor d'un cigarret acabat d'encendre.
Els llavis de qui no parla.
Els records d'infantesa que t'anul·len per complet.
Els viatges interminables en metro mentre la pluja impacta contra el vidre.
Els matins en els que el vent se t'emporta quan baixes com una exhalació cap al metro.
Les nits sota l'edredó amb el típic pijama que desperta la xiqueta que hi ha en tu.
Dormir fins les tantes un diumenge de festa en casa.
L'olor de la molsa acabada de banyar per les gotes de pluja.
Els bolets i els bitxos extranys.
Els passejos vora mar gaudint de la solitud del Passeig Marítim mentre cau la nit.
Caminar per la vorera del carrer en la que dóna el sol per posar-me gratuïtament les ulleres.
Gaudir de tu.
Sentir.

4 comentaris:

Espai Alemany ha dit...

:) Que xulo! Ais... la tardor.

Faune ha dit...

Xè que bonic ;) Sovint em cague en tot a l'hivern pensant en l'estiu, però el procés pel qual arriba, té molt d'encís. Serà que les sensacions en temps de canvis es viuen més?

Audrey ha dit...

La tardor té la seva bellesa, el seu encant i ho diu qui és dona de primavera.

Un text bonic!.

Lady Daga ha dit...

L'olor d'un cigarret acabat d'encendre? argh, quin fàstic!

una ex-fumadora...
xD